APROFITAR LES OPORTUNITATS


Diu un refrany xinés que les èpoques de crisi són a la vegada temps d’oportunitats. Doncs a Xàbia deuríem aprofitar aquesta crisi per a reconvertir i/o reforçar la nostra economia, malauradament a Xàbia no estem al 100% en aquest assumpte.

Donat que per al sector primari ja no tenim terreny lliure gràcies a l’especulació i que posar en marxa una indústria potent és qüestió de llarg termini és necessari que fem una posada apunt al nostre sector turístic.

Necessitem un turisme que siga competitiu, que siga capaç d’oferir allò que ens diferenciaria i que cap altre poguera oferir. Sense oblidar la sostenibilitat ambiental, respectant l’entorn que li dona l’encant a Xàbia. I per últim però no menys important aquesta ha de ser una empresa conjunta, de tots els xabiencs i les xabienques, sense que importe la seua nacionalitat o el lloc de Xàbia en el que visquen, sense la cohesió social no podrem aconseguir allò que ens proposem.


CON DINERO Y SIN DINERO, HAGO SIEMPRE LO QUE QUIERO.

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues voltes contra la mateixa pedra i vaja si tenen raó. Ara amb l’excusa d’una redona ens han colat 252 habitatges nous al Saladar i com sempre les coses s’han fet amb nocturnitat i traïdoria i d’esquenes al poble. En lloc d’aprendre de la crisi, no, altra vegada a especular amb sòl.

Un dels vicis dels polítics en general i de Xàbia en particular és el vici de creure que els vots els atorguen poder absoluts per a fer el que els done la gana, i quasi sempre aquest “els done la gana” significa satisfer els seus propis interessos.

En lloc de protegir una zona mediambiental extraordinària com el Saladar autoritzen la construcció d’aquestes 250 habitatges. Hi ha una necessitat real d’aquesta brutal destrucció del sòl? Són i som conscients del que suposa aquest elevat nombre de d’habitatges? de nou l’Ajuntament al servei dels especuladors i a perdre el poble de Xàbia una vegada més.




NO ÉS PAÍS PER A "PEATONS"...



...ni ciclistes, motociclistes, ni en general cap tipus de persona que es desplace sense utilitzar un cotxe.

Xàbia s'ha convertit en una ciutat rodada, per i dels cotxes. On vas hi ha cotxes, fins i tot en llocs on a priori no deurien estar.

Els xabiencs ens hem acostumat a emprar el cotxe per anar a qualsevol lloc, però sincerament és impossible que en aquest imperi del mal puguen sobreviure aquells que no ho fagen:

-els mitjans de transport públic (per no dir l'autobús que va Xàbia amunt, Xàbia avall) són bastant pèssims: una línia de bus, preu caríssim, horari de bojos i a les 19:00 de la vesprada en hivern s'ha acabat el dia.

-carrils bicis: l'únic carril-bici que hi ha (que ja és prou trist) està justament en la zona de Xàbia que menys faria falta, però bé algo és algo, dirien els optimistes. Per a quan les altres? Suposadament anaven a fer-les amb el plà E (si, a l'oli o a l'aquarel·la perquè per a fer dos ratlles al terra el pressupost era obscenament alt). Segurament s'esperaràn a l'estiu quan hi haja més gent que puga apreciar aquest art pictòric.

-voreres: algunes que van quedant sota el nivell de la calçada com en el muntanyar, la majoria plenes de clots i solcs, d'altres que fa anys que han quedat engolides pels cotxes estacionats al damunt (en l'Avinguda Joan Carles I les voreres varen ser vistes per última vegada fa 10 o 15 anys i pocs s'han queixat al respecte).

-més sobre les voreres: manquen voreres adaptades a persones que utilitzen carros o cadires de rodes. En l'avinguda de Palmela hi ha trams en els que literalment s'ha de saltar per que no han posat cap rampa ni accés.

-zones peatonals envaïdes pels cotxes: més clar, al voltant del mercat no deuria permetre's l'estacionament de cotxes. I que no diguen que és per a la càrrega i descàrrega que tots sabem que els únics que estacionen són els del mercat i els de l'ajuntament, com sempre buscant el profit propi.

I tot açò ocorre sota un govern que en la seua campanya electoral defenia la protecció del medi ambient. Llavors si afavorir el transport privat i motoritzat i dificultar els mitjans de transport no contaminants forma part del seu projecte mediambiental, ja ho han dit tot.

AL POBLE, EL QUE ÉS DEL POBLE…

…ni més, ni menys.

Davant les tergiversacions que s’estan contant entre els sectors més afins al retor hem d’aclarir que no volem l’església ni per a abandonar-la, ni per a deixar que caiga, ni per a cremar-la ni res de res, no tenim cap gust especial en profanar llocs sagrats ni el nostre món gira al voltant de fer la vida impossible als creients. Tan sols defensem que no és just que se’ns lleve allò que ens pertany.

Ara ens diuen que l’església estarà a nom de la parròquia, és a dir, que ens pixen damunt i ens diuen que plou. No ens xuclem el dit, el Papa com a senyor absolut té jurisdicció sobre tot allò que estiga dins l’organització de l’església catòlica, és el gall de tot el galliner, així que no creguem que canvie molt la cosa si l’escripturen ara a nom de la parròquia.

I a més, repetim que l’església és de tot el poble, no solament dels catòlics creients (que són els que conformen dita parròquia). L’església és patrimoni històric de tots els xabiencs, ja siguen creients, ateus o musulmans. Fou erigida amb els esforços, els diners, la sang i la suor dels nostres avantpassats, per al seu ús i per als seus descendents i no per a Roma

Així com tampoc aprovem les maneres emprades, sempre des del secretisme i la prepotència, el poble de Xàbia ja ha suportat prou tonteries del rector, que ara va de víctima i el ben cert és que la seua actitut deixa bastant que desitjar per a ser un home de Deu.


QUINA CASUALITAT!

Corrompre: del llatí corrumpere

-Alterar de bé en mal; fer perdre una cosa les seves bones qualitats.

-Llançar a perdre, depravar, danyar, podrir

-Subornar algú a fi d’obtindre un profit a canvi.

-Fer algú o alguna cosa ser deshonest i immoral.

I de tot açò a Xàbia en sabem molt, perquè d’altra cosa pot ser no, però de corrupció, un cabàs plé. I en tenim tanta que pels carrers ja es parla de rebatejar Xàbia com la Marbella valenciana, a fi de que vinguen més turistes i jeques àrabs i així que puga continuar rodant la bola.

De tota manera sempre hi ha les ànimes càndides que clamen i s’interroguen: corrupció a Xàbia? No pot ser, que vivim al rovellet de l’ou, seran casualitats.

Casualitat va ser que Moragues fora alcalde i al mateix temps aprovara un PAI a l’Arenal que urbanitzaria casualment la seua pròpia empresa.

Casualitat va ser que el formigó dels pàrquings el subministrara l’empresa de Savall qui casualment era regidor (però casualment, no malpenseu).

Casualitat és quan algun familiar del regidor de turno entra a treballar a l’Ajuntament.

Casualitat és quan el regidor concedeix una llicència d’obra, una contracta, un projecte a canvi d’un maletí amb diners.

I quan el retor deixa que l’esglèsia vaja degradant-se i perdent-se com a excusa per a escripturar-se’la al seu nom? Vaja, això també és casualitat.

Quin pecat haurem comés els xabiencs per a haver de dur aquesta creu? O serà també casualitat?


ELS PROBLEMES DE SEMPRE?

Comencem 2010, nou any, noves il·lusions i esperances. Reflexions per a no cometre els mateixos errors que anys anteriors.

Però des d'aquest bloc ens preguntem, Xàbia solucionarà els problemes que porta a l'esquena des de fa anys? Les solucions estaran properes? O simplement es deixaran de banda fent aparèixer nous conflictes? Realment la gent de Xàbia està cansada? Cansada de polítics ineptes?, d'empreses privades que busquen el benefici propi?, del menfotisme?,...

I TU? QUINA ÉS LA TEUA VISIÓ SOBRE EL FUTUR DEL TEU POBLE?

XÀBIA, PAGAR I PLORAR

A Xàbia cada any paguem més impostos i cada any balafien en un grau major, el pressupost es dispara i s'esgota i a Xàbia li manquen cada vegada coses més bàsiques.

Sense que l'ordre pretenga indicar res:

Gran part dels pressupostos se'n van solament en els jornals dels treballadors és a dir mentre que una gran part de la gent de Xàbia ha de lluitar per arribar a final de mes, ha de destinar part dels seus escarits ingressos a pagar esmorzars i cafès que s'allarguen tot el matí, els "torne vostè demà", els "un treballa i quatre miren" (amb perdó per a aquells que de veritat es prenguen el seu treball seriosament), a banda del que és el súmmum del balafiament: les sessions plenàries es paguen a banda (és com si un tingués un jornal i li pagaren un extra cada vegada que va a treballar).

Una altra gran part del pressupost se'n va en pagar les conseqüències d'una gestió municipal que moltes vegades sembla fer-se a la babalà: principalment indemnitzacions i processos judicials.

I una altra part es destina a pagar absurdament pressupostos inflats fins l'estratosfera per a que cadascú puga endur-se la seua part del pastís de les comissions i altres negocis tèrbols.

Aleshores per a que paguem impostos? Les contribucions, els IVA i altres delmes i primícies suposadament s'han de destinar a sufragar bens i serveis per al poble, però al nostre poble no ho veiem. A no ser que per bens i serveis entenguen: monopolis, obertura de carrers sense parar, eliminació d'estacionaments públics.

A no ser que aquells que ens governen creguen que no necessitem de res, però se'ns ocorren bastants idees:

  • Espais per a la cultura.
  • Piscina pública.
  • Xarxes de clavegueram eficients.
  • Enllumenat públic a tot arreu (hi ha urbanitzacions on no hi ha enllumenat a pesar que els seus residents són els que majors contribucions paguen), i no contaminant.
  • Reparació de voreres (com les del primer muntanyar o les de l'avinguda Joan Carles I que s'han convertit en una gimcana de clots que es fusiona lentament amb la calçada).
  • Millores del servei de transport públic.
  • Neteja ambiental.
  • .......................

I una llista que podríem allargar fins l’infinit.

I mentre els nostres diners que tan ens han costat pagar s’esvaneixen sense saber com, Xàbia continua pagant dècades de gestió pública d’uns personatges que clarament els ve gran l’exercici de la política.


"NUEVA" "JÁVEA"

A dia de hui tots els partits de Xàbia estan emmerdats fins al coll de tots els desastres que s'han fet, però com passa amb tot, uns tenen la fama i els altres carden la llana. Perquè sentim parlar mal de tots els partits menys de Nova Xàbia , a pesar que ells també participaren en barbaries com els parquings d'Ecisa. Això vol dir que saben jugar bé les seues cartes i com a bons jugadors guarden cartes sota la màniga.

Nova Xàbia ens despista amb el seu joc, perquè la resta de polítics ja sabem que tenen les butxaques molt amples, però aquesta formació no sabem de quin peu coixeja. Llavors anem a fer una ullada.

En primer lloc la seua base social són el que ells anomenen residents europeus; és a dir, gent que ve de Països de l'Europa occidental, amb diners, amb estudis superiors universitaris, que viuen al marge de la societat de Xàbia, sense cap o amb pocs desitjos d'integrar-se en la cultura local. Evidentment no representen els interessos d'altres residents europeus com puguen ser els romanesos, polonesos, etc, i molt menys d'altres indrets extra europeus. Ja de per si és una vergonya aquesta classicització de la societat política.

El seu discurs polític el basen en el suposat que l'ajuntament de Xàbia sols fa política per als xabiencs, però realment qui diu que aquestes persones no són xabienques? Que no viuen a Xàbia? No els afecten els mateixos problemes? Doncs Nova Xàbia no ho veu així. Aposten per la divisió social, per la no integració, creen falsos fantasmes al voltant de la llengua o les tradicions locals.

La seua manera de treballar és molt europea, saben aprofitar els recursos de la gent que hi forma part, però com passa sempre els arbres no deixen veure el bosc i s'obliden que no funcionem amb les dinàmiques, ja siga pel nostre context cultural o històric. No reneguem d'aquesta manera de fer política, que és molt constructiva, però diguem que no es pot importar un model i aplicar-lo completament sense adaptar-lo. Exemple: la seua proposta de fer per als vianants, tancada al tràfic, la primera línia de l'Arenal. Si, molt bonico, però vivim a Xàbia que és una ciutat dispersa i el que no s'ha de fer és desatendre el desenvolupament dels transports públics i perseguir l'ús dels transports privats.

Per últim els seus canals de comunicació demostren tot açò: la informació la donen en anglès, alemany, holandès i castellà (però perquè clamaria al cel que no utilitzaren el castellà). Com són una agrupació tan oberta i receptiva, des d'aqui ens agradaria animar-los a que feren servir altres llengües, que no molen tant, però que la gent que les fa servir són igual de civilitzades, per exemple podrien emprar el valencià, (que no el saben? Nosaltres l'ensenyem, que no patisquen) o llengües d'altres residents com l'àrab o el romanès (perquè tots contem, no?).

En conclusió, com es concep aquesta manera de fer política, al marge de tot el sistema establert, amb societats paral·leles? És sà aquest model? Afavoreix a la ciutadania o la perjudica?

Esperem que no els importe que digam Nova Xàbia, perquè com els agrada tant traduir els noms.


QUÈ EM PASSA DOCTOR?



Què li passa al poble de Xàbia? Per què no es mobilitza?

Què no hi ha motius? Doncs, ens venen uns quants al cap: polítics que es burlen constantment de nosaltres i de vosaltres, nul•la inversió en infraestructures, contractes que hipotequen el futur del poble, degradació de l'ecosistema xabienc, alienació del nostre i del vostre patrimoni, abandó de barris...

No vos pareixen suficients motius? On estàveu quan van urbanitzar tot el terme? I quan van intentar vendre el nostre port? On quan ens colaren unes reformes catastròfiques?, i quan ens intenten furtar els nostres edificis més emblemàtics? No cregueu que ja està bé de suportar a la mateixa classe política durant 30 anys, individus que s'han enriquit a costa vostra?.

Quin poble preteneu deixar als vostres fills? I als vostres néts? Un femer venut al millor postor?

Sincerament, algú creu que aquest és el poble que va atreure a Sorolla o a Andrés Lambert? A ningú li bull la sang de veure dia a dia com anem en un vaixell a la deriva? No em tocat ja fons? Que necessiteu més?

Doctor, doctor què em passa? Quina és la meua malaltia?

Mire, senyor pacient, vostè pateix d'un menfotisme agut, li recepte una cullerada de responsabilitat i unes pastilles de dignitat, ara depèn de vostè recuperar-se o deixar-se morir.


CARTA A L'ARQUEBISBAT DE VALÈNCIA


EXCM. I RVDM. SR. ARQUEBISBE DE VALÈNCIA:

Amb el degut respecte i consideració a la seua persona, els sotasignants, recollint el sentir popular i les decisions per unanimitat del plenari de l’Ajuntament de Xàbia, davant la inscripció registral de l’església-fortalesa per part de l’arquebisbat de València, volem fer-li aplegar les següents consideracions:

1a. La nostra sorpresa per la forma en què s’ha portat a terme l’esmentada inscripció: el silenci i secretisme d’aquest fet consumat han motivat l’escàndol i la repulsa ciutadana, i fins i tot ha provocat que es qualificara públicament de mala fe, segons consta en les deliberacions del Ple municipal del 24 de setembre passat.

2a. En cap moment, ni en les decisions del plenari municipal ni en el sentir de la ciutadania s’ha qüestionat el dret històric de l’església catòlica a celebrar actes litúrgics en l’església-fortalesa de sant Bertomeu i sí, en canvi, hem hagut d’escoltar públicament i per part de representants eclesiàstics, expressions al•lusives a l’interés per convertir l’església en mesquita “per als moros”.

3a. La història, la tradició i la documentació existent avalen plenament la propietat municipal de l’església-fortalesa de Xàbia i, a més a més, estem convençuts que la inscripció registral per part de l’arquebisbat de València, a més d’usurpar un bé que històricament i tradicional és del poble de Xàbia, és un acte administratiu inconstitucional pel privilegi atorgat exclusivament a l’església catòlica de considerar-se fedatari públic en un estat aconfessional, com així ho expressa l’article 16,3 de la Constitució Espanyola.

4a. Sempre al marge i amb un total respecte per les qüestions religioses i eclesiàstiques, aquest moviment ciutadà exigirà el compliment estricte de les decisions preses per l’Ajuntament de Xàbia, és a dir, la via judicial, i exercitarà totes les acciones cíviques necessàries per a retornar al patrimoni local el que “des de temps immemorial” és nostre.

Atentament,Xàbia, 3 d’octubre de 2009.

Moviment ciutadà per la recuperació del patrimoni local de Xàbia

QUAN PLOU, TENIM MÉS AIGUA?

A Xàbia no podem dir que l'expressió: QUAN MÉS SUCRE, MÉS DOLÇ, s'acompleix sempre. Solament cal fer una miradeta al que ha passat aquesta setmana. A Xàbia quan més plou no hi ha més aigua (almenys eixint de les aixetes). És una mica irònic el tema però, cal ser conscient, que les instal·lacions pluvials amb les que compta Xàbia són molt deficitàries ja que la seua capacitat d'absorció es veu superada en èpoques com aquesta. Deuria estar més que clar que la "gota freda" ha portat durant moltíssims anys problemes a la nostra població i molts d'aquests han sigut provocats per una xarxa de clavegueram deficitària. Tal vegada la qüestió no és renovar totes aquestes instal·lacions (o tal vegada si), simplement una netejada a fons o una reparació dels petits desperfectes podrien salvar Xàbia del diluvi universal que patim tots els anys.

L'ESGLÈSIA ÉS DEL POBLE






Cal recordar a TOTS els nostres polítics que volem que lluiten perquè l'Església de Sant Bertomeu torne a ser del poble.

Som conscients que la gent de Xàbia tenim fama de no protestar mai. De quedar-nos a casa sense obrir la boca, però...fins a quin punt? No és aquest un motiu suficient per fer alguna cosa?Com explicarem als nostres fills o nets que, un dia, l'Arquebisbe es va escriturar l'església que hem pagat i mantés la gent de Xàbia? (Facebook de Sóc de Xàbia)

XÀBIA, MÉS QUE SOL I PLATJA?

Passats el mesos més turístics i davant els dies de pluja que passem, volem fer una reflexió pel que fa al tema del turisme. A continuació et demanem que imagines la següent escena:

“Dues famílies amigues que venen a estiuejar a Xàbia formades per dos matrimonis, sis xiquets (tres per cada matrimoni), més els avis dels xiquets. Acaben de deixar arrere un dia complet de platja: s’han cabussat de bona gana en les aigües netes de les platges de Xàbia, han gaudit del magnífic sol que ens acompanya durant l’agost, han compartit despeses al fer la compra en qualsevol dels supermercats que podem trobar a la Carretera del Pla, han fet el seu particular ‘picnic’ en la platja, i, acabat el dia, decideixen fer una despesa extraordinària i anar al Mc Donald’s a sopar” (història verídica).

- Al vostre parèixer, aquest és un turisme de qualitat?

- Són solament casos aïllats?

- És productiu atraure turistes a Xàbia que no es gasten ni un euro en els serveis que disposa Xàbia?

- O pel contrari no es poden gastar diners en serveis per què no hi ha? O hi ha pocs i mal administrats?

- Quina classe de turisme deuria ser l’objectiu de Xàbia?

- Xàbia pot oferir més que el sol i la platja?

ENS INTERESSA LA TEUA OPINIÓ, LA TEUA REFLEXIÓ ÉS IMPORTANT

XÀBIA DE CÒMIC


MOLTES GRÀCIES FERNANDO SALA SOLER, ENS HA ENCANTAT LA VINYETA!!!!!!
(Aquesta vinyeta la podras trobar en el Facebook: http://www.facebook.com/album.php?aid=2035502&id=1497087832&l=510cba50a3)

ESTEM AGRAÏTS PER LA TEUA APORTACIÓ I ENS AGRADARIA QUE SEGUIRES ENDAVANT AMB LA TEUA VISIÓ DE XÀBIA A TRAVÉS DEL DIBUIX.

ESPEREM FUTURES VINYETES QUE ENS FAGEN SOMRIURE COM AQUESTA!!!!!!

MOLTES GRÀCIES

SI TU TAMBÉ CREUS QUE POTS APORTAR UNA VISIÓ NOVA I DIFERENT SOBRE XÀBIA ENS ENCANTARIA CONEIXER-LA!!!!!!

RECORDA, EL NOSTRE CORREU ÉS: axabiasi@hotmail.com

ESPEREM LA TEUA APORTACIÓ!!!!!!

PARTICIPA I FEM DEL BLOG UN LLOC D'ENCONTRE PER A LES PERSONES A LES QUE ELS INTERESSA FER UN FUTUR MILLOR PER A XÀBIA


L'ARENAL TAMBÉ EXISTEIX!!

S'imagineu l'obrer que deixara fer malbé la seua ferramenta? O el comerciant que permetera la pèrdua de la seua mercaderia? És difícil d'imaginar, perquè tant la ferramenta per a l'obrer com la mercaderia per al comerciant consisteixen els mitjans que donen de menjar a ambdós.

Si aquestes coses les tenim tant clares, sembla que nosaltres no sabem que ens dona de menjar, o al menys el Molt Il•lustre. I que no diguen que no és veritat, perquè en un poble que viu al 99'9% del turisme, l'Arenal deuria ser la pedra angular de la política municipal ans al contrari, a dia de hui dona llàstima.

Voreres desaparegudes i envaïdes per vehicles, rodones a mig fer, solars abandonats, un passeig runós, manca de mobiliari urbà i d'estacionaments PÚBLICS adequats, tràfic molt dens sense vies alternatives preparades, obres, soroll, fem...

No ens han de fer creure que els turistes venen atrets hipnotitzats per un nom o un paisatge. Per molt espectacular que siga un lloc ( i l'arenal no ho és, per a que anem a enganyar-nos) si el turista no troba una sèrie d'infraestructures mínimes no sentirà molts desitjos de tornar-hi.

Per tant l'Ajuntament deuria dignar-se a baixar a la terra i començar a treballar, però no cara a les eleccions, sinó JA!

Col•locar mobiliari urbà (bancs, papereres, parades d'autobús equipades), organitzar el tràfic (la part de darrere del passeig sembla un estacionament gegant sense ordre ni concert), netejar els solars envaïts per la brossa i la brutícia, habilitar estacionaments que puguen acollir tot el volum de cotxes que hi ha i públics. Aquestes deurien ser les prioritats dels polítics. I a la tardor començar a endreçar el passeig, reparar i alçar les voreres (moltes d'elles estan a nivell de calçada i són un poc perilloses), reparar els sots de la carretera. I que és el que es fan els polítics?

Per a gustos els colors, uns van a fer-se la foto allà on poden, d'altres venen a aviar familiars i coneguts, d'altres viuen en una lluita aferrissada per aconseguir el poder dins dels partits. Per a que fer res? Encara queden dos anys per a les eleccions, ja faran coses més endavant, a més ara en agost fa massa calor per a posar-se a pensar. En definitiva, que no es cansen de burlar-se de la gent.

L'ajuntament deuria prendre exemple d'alguns pobles de la comarca que són més conscients de quin és el pà que els dona de menjar i que es preocupen per guarir-lo, és el cas entre altres de Teulada-Moraira.

Comptat i debatut, l'Arenal sembla l'escenari d'alguna pel•lícula post apocalíptica, i ja no pels turistes, sinó pels veïns que hi viuen tot l'any, s'hauria d'arreglar tot..

I vosaltres què penseu que s'ha de millorar a l'Arenal?

XÀBIA FOTOGÈNICA


Entre tots intentem fer una Xàbia millor,

Per què no entre tots busquem les millors fotos sobre Xàbia, les més autèntiques, les que millor capten la nostra essència?

Si teniu ganes de participar, envieu-nos-les a axabiasi@hotmail.com i les fotos rebudes es penjaran en Facebook

A veure quina és la foto que més agrada a la gent... (cliqueu en la millor foto l'enllaç: M'agrada) i deixeu els vostres encertats comentaris.

PARTICIPEU!!!!!



BUSQUEM LES MILLORS FOTOS DE XÀBIA!!!!!


A XÀBIA SI, TU POTS

XÀBIA HISTÒRICA, LA HISTÒRIA D’ALGUNS COMERCIANTS QUE NO VAN ENDAVANT


“Unes bones inversions, facilitats per a posar en marxa determinades iniciatives, ajudes administratives necessàries, una major expansió a nivell propagandístic,... són solament algunes de les aportacions que pot fer possible un ajuntament tan “generós” com és el de la nostra solemne població. La seua aportació ha de ser suculenta, sense escatimar en detalls, per a fer del comerç del Casc Antic, un referent sense precedents”.

Això és el que espera l’associació de comerciants del Casc Antic?

Efectivament, pretenen tenir un pit en el que mamar sempre que vulguen, esperen tenir un salvavides que els ajude quan l’aigua els arriba al coll, volen una mà divina que pose solució als seus problemes,... però, realment esperen mantenir-se immutables dintre d’aquest món de fantasia?

El que està clar, i ningú posa en dubte, és que un ajuntament com el de Xàbia ha d’apostar per un desenvolupament econòmic de la seua vil·la en tots els sectors possibles i un d’aquest ha de ser el comerç local. Però, aquest filó no es suficient per a revitalitzar el pobre esperit del poble.

Cal ser conscient que cada botiga que conformarà el futur “Centre Comercial Obert” ha de reinventar-se, adaptant la seua oferta a noves demandes i fent del comerç, una activitat atractiva per als consumidors. Fent sols una passejada pel Casc Antic es pot observar que determinades botigues fan allò possible per adaptar-se a nous mercats emergents com puguen ser els joves, els nouvinguts, els residents estrangers de la zona,... front a d’altres que pretenen emular la sèrie “Cuéntame cómo pasó”. No serveix de res estar impassible davant les adversitats, esperant que la pluja de milions ofegue les seues preocupacions. Es pot dir que, en certs comerços del Casc Antic, es troba a faltar l’esperit empresarial dels comerciants que no veuen més enllà de demanar diners a l’ajuntament.

A nivell terrenal, el que deuria trobar-se en un entorn comercial són: preus accessibles i competitius per a la clientela, amb una major varietat de productes que estiguen orientats a nous targets comercials per a atraure nous compradors, accessos per a minusvàlids que brillen per la seua absència, la seua falta de sensibilitat per a adaptar-se al client (actualment és el client qui s’adapta a ells), es troben a faltar uns horaris compatibles amb la vida de la gent de Xàbia (és completament normal i fàcilment comprovable trobar botigues tancades a les 10 del matí en ple estiu), un tractament de tu a tu amb qualsevol client (i més si és la primera vegada que entra en el comerç), atendre els locals quan estan oberts (no és estrany trobar els comerços sense ningú per a atendre al client), integrar els comerços en els distints esdeveniments que es donen en el Casc Antic al llarg de l’any (i no tenir els locals tancats com per exemple, durant el mercat de d’Art i Antiguitats dels dissabtes), ser constant en les distintes iniciatives que es posen en marxa (ja comencen a aparèixer els primers problemes en el mercat d’Art i Antiguitats on els que acudeixen a vendre els seus productes ja han de pagar si volen tenir una carpa, inicialment gratuïta, a causa dels problemes econòmics de l’associació de comerciants), pensar en obrir els caps de setmana, ... són xicotets detalls que ajuden a tenir un concepte de comerç actual i adaptat a les necessitats dels consumidors.

I entrant en el tema dels diners, en què deurien invertir-se els 60.000€ que el M.I. Ajuntament de Xàbia aportarà durant tres anys?

Deurien invertir-se en ajudar a NOUS COMERÇOS a instaurar-se en el centre, aportant per exemple ajudes en el lloguer del local en els primers mesos. Seria una mesura per a portar aire fresc i crear competència sana entre els comerciants per a que desperten de la seua letargia perpètua. Així també, ajudar a fer del Carrer Major l’artèria comercial principal de Xàbia. Seria recomanable fer dels carrers del poble un lloc on poder passar una vesprada agradable rodejats de llocs d’esbarjo (més parcs infantils, bancs,...), d’ornamentació (algunes plantes ben cuidades seria suficient); una millor il·luminació tant dels carrers com dels locals; mapes que ens indiquen on estem, quins comerços tenim al nostre voltant i el que ens ofereixen (per a la gent de Xàbia tal vegada no siga necessària però és imprescindible per a la gent que ve de fora); estar en contacte amb altres localitats per tal de crear una xarxa comercial que englobe la totalitat de la Marina Alta,... I així, deixar de banda els innecessaris cartellets que podem trobar en les façanes dels comerços que no aporten res a l’hora de revitalitzar el comerç.

Des d’aquestes línies s’espera que amb la nova presidència canvien les coses a millor i es vol fer arribar als Comerciants del Casc Antic de Xàbia la frase següent:

EL CLIENT SEMPRE TE LA RAÓ; per tant, si la gent no va a comprar, serà per què alguna cosa s’està fent mal.

“Xàbia històrica”, la història d'alguns comerciants que no van endavant

UN MUR DE RESPONSABILITATS


Algú trobaria just que els veïns de qualsevol carrer haguessen de pagar pel condicionament de clavegueram o enllumenat? O que els veïns del Casc Antic degueren pagar les obres que s'hi han fet? És clar que ho trobaríem injust, ja paguem impostos, per això serveixen.

Aleshores per què els veïns de la urbanització Pou del Moro-II han de pagar el mur de contenció del riu?

La llei obliga a que les empreses constructores que edifiquen urbanitzacions hagen de condicionar la zona sobre la que s'hi construeix, amb tot el que siga necessari (Llei Urbanística Valenciana 16/2005 article IV).

Per això és indignant que el MI pretenga que els veïns de l'esmentada urbanització paguen el mur. Indignant perquè deuria d'haver-lo pagat l'empresa constructora que es va embutxacar els diners, i també perquè ara deuria pagar-ho l'ajuntament. En primer lloc per no obligar a aquesta empresa a complir amb les seues obligacions, i en segon lloc perquè un mur de contenció de crescudes ens afecta a tots, no és un element ornamental capritxós. I encara que no fos així, és obligació de l'Ajuntament perquè per això ja es paguen taxes municipals, primícies i altres delmes.

El dia que es deixen de pagar-se, aleshores que cada veí es pague allò que li afecte, mentrestant que s'encarregue l'Ajuntament. I a la pròxima ocasió que es preocupen de que no torne a passar, perquè no és l'únic cas en que les empreses constructores han desatés les seues obligacions, per a mostra l'estat d'alguns trams de la via Augusta.

Tenim un ajuntament del poble i per al poble o de les constructores i per a les constructores?

fonts:
http://www.diarioinformacion.com
http://www.xabiaaldia.es

ENTRANYES A L'AIRE

No podem negar que l'Ajuntament de Xàbia sap captar a la perfecció les inquietuds del turista que ens visita. Els turistes desitgen, delegen, anhelen tant integrar-se en Xàbia, visitar cada racó, percebre cada detall que els nostres benintencionats polítics, delitosos de satisfer-los, els faciliten fins i tot poder contemplar i meravellar-se de les entranyes del nostre estimat poble. D'altra manera no s'entén perquè cara a l'estiu com cada any, se'ls ocorre començar a obrir carrers: Joan Carles I, Mare de Déu dels Àngels, Pius X, Churruca, etc.

Deuen pensar que les obres generen un gran interés en els turistes, poden entretindre's contemplant el tràfec dels obrers, o experimentar la sensació de viure en algun escenari post apocalíptic.

Congratulem-nos, doncs, d'aquestes tan encertades mesures que de ben segur propiciaran un allau de turistes, que vindran, veuran el panorama.... i se'n aniran, maleint per haver-se gastat els duros en un lloc on de ben segur no trobaran pau ni tranquil·litat.

Si bé el pla E s'ha d'aplicar abans d'acabar l'any per tal de no perdre la subvenció, també s'hi demostra la poca capacitat dels ajuntament per tal de fer pressió i ampliar el termini a dos anys a fi de no haver de fer les obres a l'estiu. Tal i com estan les coses no és recomanable anar espantant el turisme amb tant de soroll, pols i carrers tallats.


NO ÉS PERSONAL, SÒLS SÓN NEGOCIS...


És una vergonya com els polítics de Xàbia ens han venut als interessos privats.

Com que no teníem prou amb obres desastroses en Poble, concessions abusives, ampliacions de ports, estacionaments que desapareixen de hui per a demà i burles repetides als qui votem, en el Molt "Il·lustre" han pensat: vinga anem a veure com li toquem ara els nassos al Poble de Xàbia i fruit d'aquesta tasca àrdua tenim l'aprovació d'una sèrie de sobre-costos per a Ecisa, que pobreta deu estar passant fam amb la crisi i va mendicant rosegons de pans. Com que en Xàbia regna Eduardo el Magnànim (que amb els diners del poble qualsevol és magnànim) aquest i la seua cort han decidit donar-li un poc de menuts i a la fi aquest acte de caritat ens costa a TOTS més de 4.500.000 milions d'euros. I això que estem en crisi, que quan trobem una altra gallina que ponga ous d'or, li donarem tot l'or de Moscou si escau.

Però, aquests diners no van a donar-se barat a res. A canvi faran quatre obres (desastroses) més i part també anirà amb la indemnització de 440,000 euros perquè a la no es construeix l'estacionament de Duanes, per expectatives creades tenen la poca vergonya de dir.
Açò ja arriba a ser de sainet :
-Senyor jutge vull que la meua víctima m'indemnitze perquè pensava que portava en la cartera més diners dels que li he furtat, i m'havia creat ja unes expectatives.

Pels alts cercles de l'economia deuen estar barallant-se per a veure qui és el pròxim que pot traure'n benefici. Podem imaginar el pròxim eslògan de Xàbia: invertiu a Xàbia, per molt que ens furteu o per molt mal que ho feu, no patiu que encara vos donarem més diners, com que ens han llevat la dignitat.

Però tot açò no es solament culpa dels polítics, també nostra per passar de tot i despreocupar-nos. Açò és el que ocorre quan el poble abandona les seues obligacions. A les pròximes eleccions hem d'oblidar-nos dels amiguismes i votar al que s'ho mereixi, no al "mal menor".

Senyor Enric Bas, si este és el preu per entrar al S.XXI, crec que em queden en el segle passsat.

Font: Xàbia al dia.

http://www.xabiaaldia.es/noticias/el_ayuntamiento_aprueba_sobrecostes_a_ecisa_por_valor_de_45_millones_de_euros-1250.html

RUTES TEATRALITZADES EN UN POBLE D’OPERETA


Després de les inacabables obres realitzades en el Centre Històric de Xàbia, calia fer un esforç per part de tots a l’hora de presentar una oferta atractiva i plena de matisos.

La idea que prompte va brotar de les ments pensants del M. I. Ajuntament de Xàbia fou mostrar la història del poble a través de petits teatrets. Podem pensar que aquesta proposta va ser un intent de reflexar els “culebrons” que es viuen dins del propi consistori.

Pareix una bona idea a priori però, el Casc Antic està presentable per a ser visitat pels turistes?, hi ha les suficients instal·lacions per a dur a cap un projecte d’aquesta magnitud?, realment arriben a ser uns carrers acollidors on els visitant puguen sentir-se com en casa?

Des d’aquestes línies es vol reflectir que la rapidesa en posar en funcionament aquesta iniciativa es relaciona negativament amb el fet de que el Casc Antic deixa molt que desitjar. Es troba a faltar l’antic esperit del Centre Històric el qual ha sigut substituït per una estampa plana i amb un empedrat sense vida. Aquesta barbàrie ja és difícil de reparar però ha d’haver alguna manera de fer d’aquest nucli, un lloc atractiu i de referència, com per exemple: amb més bancs al llarg del principals carrers (ex. C/ Major) i que no pareguen taüts, una major lluminositat amb els nous fanals, més ornamentació floral que decore els encantadors racons de la vil·la, amagar les nombroses tapes de clavegueram, plànols que ens indiquen en cada moment on estem i que tenim al nostre voltant (edificis històrics, comerços, restaurants, cafeteries), ...

Aquestes són unes petites aportacions que farien del Centre Històric de Xàbia un lloc on gaudir de l’esplèndid clima, de la fantàstica cordialitat de la gent i en definitiva, de la història que ens envolta en el nostre dia a dia.

"MERCADILLO" AMUNT, "MERCADILLO" AVALL

A les pressions de qui o què es deu la voluntat de l'Ajuntament de traslladar "el mercadillo" de nou al Casc Antic?

A les pressions dels comerciants que veuen en aquest trasllat la panacea i la solució a la seua crisi?

O a les pressions d'Ecisa per anar eliminant tots els estacionaments lliures que queden?

Aquest trasllat està portant bastant polèmica; els comerciants no poden esperar salvar-se un dia a la setmana, han de buscar solucions per a tots els dies.

Per altra banda, l'Ajuntament continua obeint les direccions dels interessos privats en perjuí del poble sobirà que a les eleccions dictarà sentència.

PAGAR PER ESTACIONAR?

DIGUEM NO AL MONOPOLI DELS PÀRQUINGS PRIVATS A XÀBIA


GRUP EN FACEBOOK:

ESTEM FARTS QUE A XÀBIA SEMPRE MANEN ELS MATEIXOS

El recent terratrèmol polític xabienc ha sigut la gota que ha desbordat el got. El matrimoni (matrimoni de conveniència) entre Bloc-centristes i el Partit Socialista ha acabat en divorci. L'encreuament d'acusacions no acaba d'aclarir el perquè s'ha arribat a aquest punt.

Principalment quan es comparteix el poder i hi ha tants interessos pel mig que la cosa no pot acabar be, a banda la gestió d'uns ha xocat amb els altres i viceversa. Els centristes acusen als socialistes d'entorpir la seua gestió i a més està la causa del port (acceptant el port amb condicions va ser una autèntica clavada de pota, com demostra la divisió d'opinions que hi havia en el pròpi partit). Els socialistes acusen als centristes d'una actuació despòtica i dirigista. La qüestió és que novament Xàbia ha eixit perdent, com una mena de càstic, Moragues torna ha estar en el poder, el mateix Moragues del Catastrazo, el mateix que va vendre el port, el que va signar el contracte que permetia el monopoli dels estacionaments o el que va donar la concessió de les obres del poble a aquella infame empresa.

Pareix ser que Monfort no sap, no recorda o no li interessa que molta gent que el va votar ho feu per a que no tornara Moragues, el Bloc era el mal menor.

L’espectre polític xabienc és un poc dessolador:

- El Bloc Centristes de Monfort i Chorro i el Partit Popular de Moragues no coneixen allò de renovar-se o morir. Estan liderats per de sempre, demostrant el que els agrada estar asseguts a la poltrona.

- Els socialistes del poc carismàtic Rafa Bas i amb el recolzament ara no, ara si, ara no sé al tema del port.

- La Nueva Jávea que com diu el seu nom, volen una New Javea only spanish-english i la cultura valenciana que s'en vaja a buscar brossa a la muntanya.

- I els partits frontissa del GIX i CPJ que arrepleguen vots per a vendre's al millor postor.

Hi ha algun partit en Xàbia que tinga ideals? Que tinga membres únicament interessats en el bé de Xàbia i no en el propi? Que tinga dignitat?

Un altre problema és que la gent és molt personalista, això explica que no es renoven els lideratges. La gent pareix no tindre una idea clara d'allò que vol, son eduardistes i moraguistes, voten a la persona i no al partit, és un poc trist que no s'acabe de comprendre que la democràcia no funciona així, açò no és la Hispània visigòtica on s'elegien els reis a tamboraes, estem elegint les persones que han de dirigir el futur de Xàbia i nosaltres com a ciutadans tenim un paper fonamental. Tenim la responsabilitat d'elegir aquells que ho hagen de fer bé, no dels que ens caiguen millor o pitjor.


Un nou partit tindria més fortuna? Depèn, si els que el formen només volen que pujar al carro de la política com siga i aprofitar la situació per a estar ací, sincerament que no ho fagen, no necessitem més del mateix.

Les pròximes eleccions es presenten interessants, el qui sembla que mes beneficiat està eixint d'aquesta crisi és el partit de Vasbinder, que està passant molt de puntelletes, del qual no es parla i va prenent vots. Encara que l'abstenció serà sonada, encara que açò tampoc será positiu.

El vot en blanc sembla la millor solución. Abstendre's significa no recolzar la democràcia, però si es vota en blanc, estem dient que si volem una democràcia, el que no volem és el desgavell caciquil que tenim ara.

QUÈ PASSA AMB EL FEM DE XÀBIA?

Aquest és un comentari pendent des fa temps però igualment necessari.

Des que a la nova empresa de tractament de residus i neteja de zones públiques, Cespa, se li adjudicà la contracta, contenidors de Xàbia han anat desapareguent misteriosament. Molts d’ells situats en zones estratègiques de Xàbia, en cruïlles de camins, zones de pas, o urbanitzacions, s’han esfumat sense deixar rastre.

Buscar contenidors pareix que siga algun nou joc. I açò fins i tot es més molest en zones com la Plana o el Toscal, on han sigut concentrats en una zona determinada llevant servei a la major part de la urbanització.

Al igual que els tant pregonats contenidors soterrats ja han caigut en desús, sent substituïts per contenidors convencionals. S’estan col·locant de nous però continuen desaprofitats, perquè no tenen camions apropiats diuen. Però açò no es problema de Xàbia, si cobren uns diners han de donar la cobertura de necessitats que fan falta a la gent de Xàbia, i si aquesta tasca els ve gran aleshores que deixen pas a altres.

I a fil seguit,reclamar la col·locació d’una major varietat de contenidors, no concentrar-los tots en Zones Verdes a les quals s’ha d’accedir en vehicle, resultant un poc contradictori, que per a reciclar, hom haja de contaminar amb el seu vehicle.

El servei que ofereix Cespa deixa molt de desitjar, a canvi dels 40,000,000 milions d’euros anuals que s’endu l’empresa i que pel que es desprèn de les crítiques dels treballadors, no s’ho gasta en jornals. I tampoc en adquirir mitjans necessaris i innovar equipaments per a l’arreplegada del fem.

Una altra qüestió es la tallada del servei d’arreplegada de fem als carrers en les zones del raval, és a dir, aquest sols s’ofereix a la gent que viu dins del propi casc antic, tota la part que es troba dins de l’antiga muralla. Però que passa amb la gent major que viu als ravals? Ha d’eixir de nit a llançar el fem a la carretera?

I si no era prou, ara l’Ajuntament augmenta el preu de l’impost del fem. Naturalment que ha despertat moltes crítiques, perquè la conclusió que se’n desprèn es que hem de pagar més per un servei més pèssim, que elimina contenidors, serveis i eficiència.

Menys impostos i més aprofitar els diners que ja hi ha, els quals es malbaraten en jornals de concejals i treballadors de l’ajuntament... i ací queda la cosa.

NO A L'AMPLIACIÓ DEL PORT DE XÀBIA


RECOLLIDA DE FIRMES EL DIUMENGE DIA 9 / 11 / 2008




ELS COMERÇOS DEL CASC ANTIC: UN PROBLEMA DE QUI?

Els comerciants del Casc Antic van plorant pels racons que per culpa de les obres, els seus negocis s’han enfonsat, diuen.

Les obres no són la ÚNICA causa d’aquesta dramàtica situació. En canvi, si que han influït, i molt, l’actitud de deixadesa que mostren molts d’ells cap als seus negocis, l’absència d’iniciatives importants, la manca de competitivitat d’alguns negocis, etc.

Parlem de deixadesa perquè hom sols ha de passejar-se pel poble per a adonar-se’n de l’estat d’alguns locals,que no es mostren atractius als consumidors. També, perquè no es infreqüent trobar una tenda tancada en horari comercial, perquè els seus regents tenen altres coses millors que fer que atendre el seu negoci. O, cal afegir, la poca publicitat que es fa d’aquests establiments.

I a fil d’ açò podem afegir que es troben a faltar importants iniciatives. Fins al moment, poca cosa: petits cartells en les façanes de les tendes (de quina manera açò ajuda a revitalitzar el comerç) i descomptes en el l’Estacionament. Quant a açò, clama al cel que per a estalviar-se uns minuts d’estacionament, hom s’ haja de gastar fins a 30 o 40 euros.

I també cal afegir que l’oferta és poca i de vegades inapropiada, per això no es d’estranyar que molts opten, per anar a fer les seues compres fora i deixar-se els seus diners allí.

L’estratègia de confeccionar una mena de centre comercial obert en el Casc Antic seria encertada si no li faltaren xicotets detalls indispensables, a saber: zones d’esplai o d’oci (no estaria gens malament la rehabilitació del Central Cinema) , zones de descans (per no dir solament bancs), algun servei públic, varietat de comerços i plànols d’ubicació dels diversos establiments, ja que pareix ser que els de l’Ajuntament no se’n adonen del traçat laberíntic que suposa el traçat de carrers, per als forans..... a la fi, petits detalls.

Una altra estratègia seria la d’integrar els comerços i els locals de restauració en les fires i/o jornades diverses que es fan al llarg de l’any al Poble. Es tractaria d’aprofitar la quantitat de gent que atrauen aquests esdeveniments per a donar a conèixer les tendes.

A banda de tenir clares una sèrie de nocions bàsiques a l’hora de vendre: l’adequada ubicació, un aparador atractiu, distribució adequada dels productes, fer el local i el mobiliari adient a cada consumidor potencial, cridar l’atenció del client, atraure’l i tindre’n cura, donar a conèixer el negoci, l’actitud dels propis comerciants...

Però, cal reconèixer que el problema dels comerços, és el propi Casc Antic, que s’ha quedat mort de gent, però ja molt abans de les obres. El carrer Major hauria de ser l’artèria comercial del poble i de fet els comerços haurien de concentrar-se al llarg d’aquesta via i als voltants, per tal de facilitar les compres.

Però aquest espai és molt precari comparat amb altres vies comercials, com el carrer Marquès de Campos de Dènia o el carrer Major de Gandía. És un mal endèmic de Xàbia, les poques iniciatives de cara a revitalitzar la vida del centre històric.

Malgrat tot, açò no és excusa per a que certs comerciants es mostren immobilistes front a qualsevol mesura coherent. Encara s'escolten els crits d'alguns, davant la monstruosa idea d'obrir els dissabtes per la vesprada (sabent que qualsevol persona elegeix per a fer les seues compres un dia laboral, per exemple, un dimecres pel matí.

Ni molt menys hem de tragar amb els ploramiques encabotats en que els comerciants de Duanes o de l'Arenal, reben moltes més ajudes per part de l'Ajuntament (per suposat, tot forma part d'una conspiració entre els comerciants del Port, l'Arenal i l'Ajuntament de Xàbia per a destruir els comerços del Poble.

De manera que mentre uns i altres no es farten de buscar culpables i no se’n adonen del grau de responsabilitat que els pertoca, tenen un futur molt negre, i nosaltres, anys de sentir-los plànyer.

(Aquest article, ni preten ofendre a ningú, ni preten generalitzar sobre tots els comerciants del Casc Antic. Tant sols es tracta d’una visió crítica)


UNA MIRADA ALS RESULTATS

Els nostres lectors han pogut votar al llarg d’aquests mesos en les distintes enquestes sobre Xàbia. A continuació es mostren les tendències que es reflecteixen en aquests moments en elles.

Primeramet trobem que la majoria dels lectors considera que l'estat de Xàbia és pèssim. I perquè opinem, incloent-nos a nosaltres mateixa, així? Perquè evidentment Xàbia té moltes mancances que ens obstaculitzen la vida als ciutadans. I en què es materialitzen aquestes deficiències? En la classe política? En la degradació paisatgística? En les desastroses obres del casc antic? En la manca d’interès d’alguns sectors de la població? En l’escassesa de l’estacionament públic? En el baix interès per millorar aquesta situació?. Bé, en tot això i en molt més. Necessitem noves generacions de població amb la disposició necessària per a donar-li la volta a aquesta situació. Ja que molts s’han quedat en la còmoda situació de deixar-ho córrer tot fins arribar al dia de hui.

En segon lloc, pel que fa al model turístic, un ampli sector dels nostres lectors es decanta primerament, pel turisme natural i seguidament pel cultural. I açò ens indica doncs, que hi ha consciència que existeix un potencial que a dia de hui està poc explotat, i que pot ser la gran alternativa al pobre model actual de sol i platja. Tenim la matèria prima, amb la que juntament als mitjans adequats, podem crear un projecte turístic sòlid.

I finalment, respecte al projecte d’ampliació del port, un gran sector es mostra fermament en contra d’aquesta salvatjada. No sòls és una obsessió dels que fem aquest bloc, sinó que aquesta opinió s’ha pogut escoltar al carrer i també veure en manifestacions i recollides de firmes. Però, naturalment en aquest país primen els interessos de quatre milionaris per sobre de la gent del carrer i del seu escàs patrimoni, ja siga material o natural.

El poble parla però pareix ser que els nostres governants tenen les oïdes tapades pels sorolls dels seus propis interessos.

T'ANIMEM A QUE CONTINUES APORTANT LA TEUA OPINIÓ. Gràcies

AQUEST EL NOSTRE ESTIU

Aquest estiu, pareix ser, que les vaques grosses no es passejaran per Xàbia. I la crisi econòmica global hi influeix molt. Ni d'ací, ni de fòra tenen tants diners per a gastar en viatges, i els pocs de que disposen, sel's volen gastar bé.

Aquest any s'està notant bastant un descens brusc de l'afluència de turistes, haver-ne hi han, però no és el d'altres anys.

Però tota la culpa no la te la crisi, els últims anys evidenciaven una preferència per altres destint enfront dels clàssics, dels de sol i platja.

Es parla molt d'alternatives però els polítics pareix ser que no es decideixen, fan tímids tombs irrelevants, si no s'acompanyen de reformes en el model, en la manera de plantejar-se el futur econòmic de Xàbia, i en les persones que tenen el dit sobre el botó.

Aquests dies el temps no acompanya, quan hi ha sol, les platges estàn tancades al bany per la inestabilitat de la mar. I doncs que fan aquells que s'han gastat un dineral per a passar-se una setmana en la platja? O es ressignen a únicament prendre el sol, però no tastar la mar, o maleïr-ho tot, per les vacances tirades a perdre.

L'oferta turística de Xàbia no dona per a sostindre la setmana, per això Xàbia és un destí per a aquells que els agrade únicament tirar-se a descansar en l'arena. No per als turistes més inquiets, aquells que volen descobrir-ho tot.

Xàbia no es una gran ciutat, amb multitut de coses per fer, però tal vegada seria hora d'elaborar un projecte comú dels pobles de la Marina Alta, tant de l'interior com de la costa, creant una variada oferta complementària. En lloc de veure als altres municipis com a competidors, crear una xarxa de col·laboració entre les distintes regiduries de turisme a fi de treballar en projectes comuns, que integren a grans i menuts, que permeten consolidar un model econòmic fins ara, mal explotat, i en el futur fins i tot poder crear un parc cultural que integre la comarca a imatge dels que hi han a França, país pioner en el sector turístic.

ORA MARITIMA

Aquesta setmana els llops han tornat a passejar-se per Xàbia. Ja tenim de nou a Marina Punta del Este, voltant per ací intentant vendre’s la moto amb l’ampliació de Xàbia.

Però ara ve mes forta, a per totes. Doncs s’ha buscat un padrí i tot, la Conselleria de Costes. I tenint en compte que mana un govern en la Generalitat preocupat per la difusió del nostre esport patri, la vela, no és res d’estranyar que compte amb tot el seu suport. Novament pareix ser que Xàbia ha estat venuda, si a la fi (i esperem que no) aquesta empresa du a terme els seus plans.

Ara ens arriba disfressada d’àngel salvador que mira pel nostre bé: que si Xàbia necessita una ampliació del port per a que augmente la seua demanda turística; que si hom ho fa per a protegir Duanes dels efectes de temporals, com el d’Octubre passat; que si hom li preocupa protegir la badia i el seu ecosistema... tot xerrameca de venedor.

Vegem el que pretenen:

-Pretenen la construcció de 500 amarradores més. Però hi ha demanda real? O pretenen construir per construir i veure que passa?

-Volen notorietat internacional per a Xàbia. Sens dubte que ho aconseguiran, col·locaran a Xàbia en el pòdium d’aquelles ciutats que més han construït innecessàriament.

-Prometen 600 places d’estacionament més. Amb les mateixes condicions que l’estacionament del casc antic? No, gràcies.

-Projecten la construcció d’hotels, botigues, cinemes, restaurants... caram, no se on ho posaran tot. A no ser que construïsquen un port que arribe a Eivissa... però temps al temps.

-Plantegen la creació d’un parc de bombers?? I que te a veure amb el port? A no ser que pretenguen construir-lo amb materials inflamables i aleshores si que serà pertinent. A més, o hi han zones més adients de Xàbia per a situar-ne un? Podem tindre quelcom públic a Xàbia?, per favor.

-Parlen de llocs de treballs fixos. Vaja quin caramelet més dolcet. Fixos, fixos... fins a que a Xàbia no vinga ni el tio Paco a passejar-se perquè no tindrà res que oferir, i aleshores agafen la tenda i se’n vagen.

-Asseguren que el seu projecte és respectuós amb el medi ambient.

Per suposat, tot el món sap que als peixos i les plantes el que més els agrada és el fem, i l’aigua amb residus olis, i el soroll. Clar, i quan apareixen morts, es perquè són massa vells, no?


Han mogut fitxa i ara ens toca als xabiers jugar. Hem de dir ben alt i ben clar, que Xàbia no està en venda. No aprovem els seus mètodes ni que ens vulguen veure la cara d’estúpids.

Si no, serà el principi d’un futur negre Endavant, qualsevol que vulga enriquir-se a costa de Xàbia anirà a la Generalitat plorant fins que aconseguesisca els seus propòsits. Hui és el port, i demà que serà? Un parc aquàtic a la Grava? Una macrourbanització dalt del Montgó? No hi haurà res que sacie la fam dels especuladors. No hi hauran límits. Però per si de cas no anem donant idees.

Després, hi han altres coses que no queden gens ni mica, clares. Que serà de la pesca? Podrà coexistir en aquest món de fantasia que volen imposar-nos? Algú pagarà per haver de suportar l’olor de peix? Aleshores se’n anirà la pesca, evidentment, puix qui tindrà més diners manarà.

I que passarà amb Duanes? Ens espera una eternitat suportant un tràfic de quinzena d’agost? Està preparada per a assimilar tant de tràfic? Hi han vies condicionades per a un tràfic tan dens com el que comporta una massificació?

I la Grava no se’n ressentirà? Doncs, si. Si en l’actualitat ja amaneix alguns dies bruta pel port que tenim ara, com serà amb un port el doble de gran?

I per tota una sèrie de raons hem de dir no:

a) perquè volem un turisme de qualitat, no massificat.

b) perquè hem de conservar la tradició pesquera de Xàbia.

c) perquè volem platges netes

d) perquè Duanes no està preparada per a assimilar la gran quantitat de tràfic que generaria

e) perquè ningú, per molt de poder que tinga, te dret a enriquir-se a costa d’una comunitat.

f) perquè ens volen llevar el dret a decidir el nostre futur.

El que necessita el port de Xàbia és una posada a punt, una millor distribució de l’espai i solucionar els desperfectes de l’edat . No necessita un complexe “vacacional” ni obres faraòniques.




Fonts:

http://www.xabiaaldia.com/

http://www.marinapuntaeste.com/

QUÈ FEM DEL MUNTANYAR?

El primer muntanyar, eixa llarga carretera que connecta Duanes amb l'Arenal, vorejant la costa. L'eterna promesa electoral de la que ningú se'n recorda. Ens prometen un passeig per ací, un carril-bici per allà. Però res, de res.

El que hi ha ara és una carretada infestada de ressalts, una vorera que amb el pas del temps s'ha acabat confonent amb la calçada, un parell de senyals que intenten ser una paròdia de parades d'autobús i poc més.

Cada cop que un mateix passa per ací se'n adona que on abans hi havia una caseta, ara s'alça una finca amb "preciosos apartamentos con vistas al mar". Tanta vista prometen en els seus anuncis, que acaben monopolitzant-la i venent-la al millor postor. Qui sap, tal vegada volen donar-li un aire nou, tirant a les platges de Benidorm. No ho podem saber.

Resulta un lloc concorregut del que molts en fan servei. Uns passegen, d'altres corren i uns tercers pedalegen. De segur que si es muntaren botigues tindrien bona venda. Hi ha abundant estacionament (fins que alguna empresa diga: ací no podeu, estacioneu en el nostre pàrquing.).
I és un lloc de molts potencials consumidors. Un pot anar-hi i veure quelcom que li faja goig i comprar.

I quan finalment els nostres governants es dignen a endreçar-ho tot, serà la canya.

El que necessitem és:

-Una vorera que siga digna d'anomenar-se com a tal. Senzilleta i barateta que sempre hi ha per ací rondant alguna empresa rapinyaire que ens vol colar gat per llebre. A més, qualsevol cosa és millor del que hi ha ara.

-Bancs, per l'amor de Déu! Que no hi ha ni un des de Duanes fins a l'Arenal.

-Parades d'autobús, amb el seu banquet i la seua cobertura per a protegir de les inclemències climàtiques. I no el que hi ha ara, una senyal i punt.

-Papereres, indispensable.

-Faroles que il·luminen i que no contaminen. Per cert, ningú no te la sensació que les faroles de Xàbia fan més foscor que llum?

-Altres elements urbans com bústies. Que se'n pensen que els veïns del Muntanyar no necessiten enviar correu?

-Contenidors per al reciclatge.

-Un poc de vegetació que li done alegria. Però gespa ni pensar-ho, que no ens sobra l'aigua.

Per contra, el que no necessitem és:

-Clots en les voreres.

-Ressalts, dels quals ja en parlarem aviat.

En resum, el Muntanyar és una zona que ens pot donar molt de joc però que sembla ser la eterna perifèria abandonada de la mà dels polítics.

I vosaltres, que en penseu?