ELS COMERÇOS DEL CASC ANTIC: UN PROBLEMA DE QUI?

Els comerciants del Casc Antic van plorant pels racons que per culpa de les obres, els seus negocis s’han enfonsat, diuen.

Les obres no són la ÚNICA causa d’aquesta dramàtica situació. En canvi, si que han influït, i molt, l’actitud de deixadesa que mostren molts d’ells cap als seus negocis, l’absència d’iniciatives importants, la manca de competitivitat d’alguns negocis, etc.

Parlem de deixadesa perquè hom sols ha de passejar-se pel poble per a adonar-se’n de l’estat d’alguns locals,que no es mostren atractius als consumidors. També, perquè no es infreqüent trobar una tenda tancada en horari comercial, perquè els seus regents tenen altres coses millors que fer que atendre el seu negoci. O, cal afegir, la poca publicitat que es fa d’aquests establiments.

I a fil d’ açò podem afegir que es troben a faltar importants iniciatives. Fins al moment, poca cosa: petits cartells en les façanes de les tendes (de quina manera açò ajuda a revitalitzar el comerç) i descomptes en el l’Estacionament. Quant a açò, clama al cel que per a estalviar-se uns minuts d’estacionament, hom s’ haja de gastar fins a 30 o 40 euros.

I també cal afegir que l’oferta és poca i de vegades inapropiada, per això no es d’estranyar que molts opten, per anar a fer les seues compres fora i deixar-se els seus diners allí.

L’estratègia de confeccionar una mena de centre comercial obert en el Casc Antic seria encertada si no li faltaren xicotets detalls indispensables, a saber: zones d’esplai o d’oci (no estaria gens malament la rehabilitació del Central Cinema) , zones de descans (per no dir solament bancs), algun servei públic, varietat de comerços i plànols d’ubicació dels diversos establiments, ja que pareix ser que els de l’Ajuntament no se’n adonen del traçat laberíntic que suposa el traçat de carrers, per als forans..... a la fi, petits detalls.

Una altra estratègia seria la d’integrar els comerços i els locals de restauració en les fires i/o jornades diverses que es fan al llarg de l’any al Poble. Es tractaria d’aprofitar la quantitat de gent que atrauen aquests esdeveniments per a donar a conèixer les tendes.

A banda de tenir clares una sèrie de nocions bàsiques a l’hora de vendre: l’adequada ubicació, un aparador atractiu, distribució adequada dels productes, fer el local i el mobiliari adient a cada consumidor potencial, cridar l’atenció del client, atraure’l i tindre’n cura, donar a conèixer el negoci, l’actitud dels propis comerciants...

Però, cal reconèixer que el problema dels comerços, és el propi Casc Antic, que s’ha quedat mort de gent, però ja molt abans de les obres. El carrer Major hauria de ser l’artèria comercial del poble i de fet els comerços haurien de concentrar-se al llarg d’aquesta via i als voltants, per tal de facilitar les compres.

Però aquest espai és molt precari comparat amb altres vies comercials, com el carrer Marquès de Campos de Dènia o el carrer Major de Gandía. És un mal endèmic de Xàbia, les poques iniciatives de cara a revitalitzar la vida del centre històric.

Malgrat tot, açò no és excusa per a que certs comerciants es mostren immobilistes front a qualsevol mesura coherent. Encara s'escolten els crits d'alguns, davant la monstruosa idea d'obrir els dissabtes per la vesprada (sabent que qualsevol persona elegeix per a fer les seues compres un dia laboral, per exemple, un dimecres pel matí.

Ni molt menys hem de tragar amb els ploramiques encabotats en que els comerciants de Duanes o de l'Arenal, reben moltes més ajudes per part de l'Ajuntament (per suposat, tot forma part d'una conspiració entre els comerciants del Port, l'Arenal i l'Ajuntament de Xàbia per a destruir els comerços del Poble.

De manera que mentre uns i altres no es farten de buscar culpables i no se’n adonen del grau de responsabilitat que els pertoca, tenen un futur molt negre, i nosaltres, anys de sentir-los plànyer.

(Aquest article, ni preten ofendre a ningú, ni preten generalitzar sobre tots els comerciants del Casc Antic. Tant sols es tracta d’una visió crítica)