NO A L'AMPLIACIÓ DEL PORT DE XÀBIA


RECOLLIDA DE FIRMES EL DIUMENGE DIA 9 / 11 / 2008




ELS COMERÇOS DEL CASC ANTIC: UN PROBLEMA DE QUI?

Els comerciants del Casc Antic van plorant pels racons que per culpa de les obres, els seus negocis s’han enfonsat, diuen.

Les obres no són la ÚNICA causa d’aquesta dramàtica situació. En canvi, si que han influït, i molt, l’actitud de deixadesa que mostren molts d’ells cap als seus negocis, l’absència d’iniciatives importants, la manca de competitivitat d’alguns negocis, etc.

Parlem de deixadesa perquè hom sols ha de passejar-se pel poble per a adonar-se’n de l’estat d’alguns locals,que no es mostren atractius als consumidors. També, perquè no es infreqüent trobar una tenda tancada en horari comercial, perquè els seus regents tenen altres coses millors que fer que atendre el seu negoci. O, cal afegir, la poca publicitat que es fa d’aquests establiments.

I a fil d’ açò podem afegir que es troben a faltar importants iniciatives. Fins al moment, poca cosa: petits cartells en les façanes de les tendes (de quina manera açò ajuda a revitalitzar el comerç) i descomptes en el l’Estacionament. Quant a açò, clama al cel que per a estalviar-se uns minuts d’estacionament, hom s’ haja de gastar fins a 30 o 40 euros.

I també cal afegir que l’oferta és poca i de vegades inapropiada, per això no es d’estranyar que molts opten, per anar a fer les seues compres fora i deixar-se els seus diners allí.

L’estratègia de confeccionar una mena de centre comercial obert en el Casc Antic seria encertada si no li faltaren xicotets detalls indispensables, a saber: zones d’esplai o d’oci (no estaria gens malament la rehabilitació del Central Cinema) , zones de descans (per no dir solament bancs), algun servei públic, varietat de comerços i plànols d’ubicació dels diversos establiments, ja que pareix ser que els de l’Ajuntament no se’n adonen del traçat laberíntic que suposa el traçat de carrers, per als forans..... a la fi, petits detalls.

Una altra estratègia seria la d’integrar els comerços i els locals de restauració en les fires i/o jornades diverses que es fan al llarg de l’any al Poble. Es tractaria d’aprofitar la quantitat de gent que atrauen aquests esdeveniments per a donar a conèixer les tendes.

A banda de tenir clares una sèrie de nocions bàsiques a l’hora de vendre: l’adequada ubicació, un aparador atractiu, distribució adequada dels productes, fer el local i el mobiliari adient a cada consumidor potencial, cridar l’atenció del client, atraure’l i tindre’n cura, donar a conèixer el negoci, l’actitud dels propis comerciants...

Però, cal reconèixer que el problema dels comerços, és el propi Casc Antic, que s’ha quedat mort de gent, però ja molt abans de les obres. El carrer Major hauria de ser l’artèria comercial del poble i de fet els comerços haurien de concentrar-se al llarg d’aquesta via i als voltants, per tal de facilitar les compres.

Però aquest espai és molt precari comparat amb altres vies comercials, com el carrer Marquès de Campos de Dènia o el carrer Major de Gandía. És un mal endèmic de Xàbia, les poques iniciatives de cara a revitalitzar la vida del centre històric.

Malgrat tot, açò no és excusa per a que certs comerciants es mostren immobilistes front a qualsevol mesura coherent. Encara s'escolten els crits d'alguns, davant la monstruosa idea d'obrir els dissabtes per la vesprada (sabent que qualsevol persona elegeix per a fer les seues compres un dia laboral, per exemple, un dimecres pel matí.

Ni molt menys hem de tragar amb els ploramiques encabotats en que els comerciants de Duanes o de l'Arenal, reben moltes més ajudes per part de l'Ajuntament (per suposat, tot forma part d'una conspiració entre els comerciants del Port, l'Arenal i l'Ajuntament de Xàbia per a destruir els comerços del Poble.

De manera que mentre uns i altres no es farten de buscar culpables i no se’n adonen del grau de responsabilitat que els pertoca, tenen un futur molt negre, i nosaltres, anys de sentir-los plànyer.

(Aquest article, ni preten ofendre a ningú, ni preten generalitzar sobre tots els comerciants del Casc Antic. Tant sols es tracta d’una visió crítica)


UNA MIRADA ALS RESULTATS

Els nostres lectors han pogut votar al llarg d’aquests mesos en les distintes enquestes sobre Xàbia. A continuació es mostren les tendències que es reflecteixen en aquests moments en elles.

Primeramet trobem que la majoria dels lectors considera que l'estat de Xàbia és pèssim. I perquè opinem, incloent-nos a nosaltres mateixa, així? Perquè evidentment Xàbia té moltes mancances que ens obstaculitzen la vida als ciutadans. I en què es materialitzen aquestes deficiències? En la classe política? En la degradació paisatgística? En les desastroses obres del casc antic? En la manca d’interès d’alguns sectors de la població? En l’escassesa de l’estacionament públic? En el baix interès per millorar aquesta situació?. Bé, en tot això i en molt més. Necessitem noves generacions de població amb la disposició necessària per a donar-li la volta a aquesta situació. Ja que molts s’han quedat en la còmoda situació de deixar-ho córrer tot fins arribar al dia de hui.

En segon lloc, pel que fa al model turístic, un ampli sector dels nostres lectors es decanta primerament, pel turisme natural i seguidament pel cultural. I açò ens indica doncs, que hi ha consciència que existeix un potencial que a dia de hui està poc explotat, i que pot ser la gran alternativa al pobre model actual de sol i platja. Tenim la matèria prima, amb la que juntament als mitjans adequats, podem crear un projecte turístic sòlid.

I finalment, respecte al projecte d’ampliació del port, un gran sector es mostra fermament en contra d’aquesta salvatjada. No sòls és una obsessió dels que fem aquest bloc, sinó que aquesta opinió s’ha pogut escoltar al carrer i també veure en manifestacions i recollides de firmes. Però, naturalment en aquest país primen els interessos de quatre milionaris per sobre de la gent del carrer i del seu escàs patrimoni, ja siga material o natural.

El poble parla però pareix ser que els nostres governants tenen les oïdes tapades pels sorolls dels seus propis interessos.

T'ANIMEM A QUE CONTINUES APORTANT LA TEUA OPINIÓ. Gràcies

AQUEST EL NOSTRE ESTIU

Aquest estiu, pareix ser, que les vaques grosses no es passejaran per Xàbia. I la crisi econòmica global hi influeix molt. Ni d'ací, ni de fòra tenen tants diners per a gastar en viatges, i els pocs de que disposen, sel's volen gastar bé.

Aquest any s'està notant bastant un descens brusc de l'afluència de turistes, haver-ne hi han, però no és el d'altres anys.

Però tota la culpa no la te la crisi, els últims anys evidenciaven una preferència per altres destint enfront dels clàssics, dels de sol i platja.

Es parla molt d'alternatives però els polítics pareix ser que no es decideixen, fan tímids tombs irrelevants, si no s'acompanyen de reformes en el model, en la manera de plantejar-se el futur econòmic de Xàbia, i en les persones que tenen el dit sobre el botó.

Aquests dies el temps no acompanya, quan hi ha sol, les platges estàn tancades al bany per la inestabilitat de la mar. I doncs que fan aquells que s'han gastat un dineral per a passar-se una setmana en la platja? O es ressignen a únicament prendre el sol, però no tastar la mar, o maleïr-ho tot, per les vacances tirades a perdre.

L'oferta turística de Xàbia no dona per a sostindre la setmana, per això Xàbia és un destí per a aquells que els agrade únicament tirar-se a descansar en l'arena. No per als turistes més inquiets, aquells que volen descobrir-ho tot.

Xàbia no es una gran ciutat, amb multitut de coses per fer, però tal vegada seria hora d'elaborar un projecte comú dels pobles de la Marina Alta, tant de l'interior com de la costa, creant una variada oferta complementària. En lloc de veure als altres municipis com a competidors, crear una xarxa de col·laboració entre les distintes regiduries de turisme a fi de treballar en projectes comuns, que integren a grans i menuts, que permeten consolidar un model econòmic fins ara, mal explotat, i en el futur fins i tot poder crear un parc cultural que integre la comarca a imatge dels que hi han a França, país pioner en el sector turístic.

ORA MARITIMA

Aquesta setmana els llops han tornat a passejar-se per Xàbia. Ja tenim de nou a Marina Punta del Este, voltant per ací intentant vendre’s la moto amb l’ampliació de Xàbia.

Però ara ve mes forta, a per totes. Doncs s’ha buscat un padrí i tot, la Conselleria de Costes. I tenint en compte que mana un govern en la Generalitat preocupat per la difusió del nostre esport patri, la vela, no és res d’estranyar que compte amb tot el seu suport. Novament pareix ser que Xàbia ha estat venuda, si a la fi (i esperem que no) aquesta empresa du a terme els seus plans.

Ara ens arriba disfressada d’àngel salvador que mira pel nostre bé: que si Xàbia necessita una ampliació del port per a que augmente la seua demanda turística; que si hom ho fa per a protegir Duanes dels efectes de temporals, com el d’Octubre passat; que si hom li preocupa protegir la badia i el seu ecosistema... tot xerrameca de venedor.

Vegem el que pretenen:

-Pretenen la construcció de 500 amarradores més. Però hi ha demanda real? O pretenen construir per construir i veure que passa?

-Volen notorietat internacional per a Xàbia. Sens dubte que ho aconseguiran, col·locaran a Xàbia en el pòdium d’aquelles ciutats que més han construït innecessàriament.

-Prometen 600 places d’estacionament més. Amb les mateixes condicions que l’estacionament del casc antic? No, gràcies.

-Projecten la construcció d’hotels, botigues, cinemes, restaurants... caram, no se on ho posaran tot. A no ser que construïsquen un port que arribe a Eivissa... però temps al temps.

-Plantegen la creació d’un parc de bombers?? I que te a veure amb el port? A no ser que pretenguen construir-lo amb materials inflamables i aleshores si que serà pertinent. A més, o hi han zones més adients de Xàbia per a situar-ne un? Podem tindre quelcom públic a Xàbia?, per favor.

-Parlen de llocs de treballs fixos. Vaja quin caramelet més dolcet. Fixos, fixos... fins a que a Xàbia no vinga ni el tio Paco a passejar-se perquè no tindrà res que oferir, i aleshores agafen la tenda i se’n vagen.

-Asseguren que el seu projecte és respectuós amb el medi ambient.

Per suposat, tot el món sap que als peixos i les plantes el que més els agrada és el fem, i l’aigua amb residus olis, i el soroll. Clar, i quan apareixen morts, es perquè són massa vells, no?


Han mogut fitxa i ara ens toca als xabiers jugar. Hem de dir ben alt i ben clar, que Xàbia no està en venda. No aprovem els seus mètodes ni que ens vulguen veure la cara d’estúpids.

Si no, serà el principi d’un futur negre Endavant, qualsevol que vulga enriquir-se a costa de Xàbia anirà a la Generalitat plorant fins que aconseguesisca els seus propòsits. Hui és el port, i demà que serà? Un parc aquàtic a la Grava? Una macrourbanització dalt del Montgó? No hi haurà res que sacie la fam dels especuladors. No hi hauran límits. Però per si de cas no anem donant idees.

Després, hi han altres coses que no queden gens ni mica, clares. Que serà de la pesca? Podrà coexistir en aquest món de fantasia que volen imposar-nos? Algú pagarà per haver de suportar l’olor de peix? Aleshores se’n anirà la pesca, evidentment, puix qui tindrà més diners manarà.

I que passarà amb Duanes? Ens espera una eternitat suportant un tràfic de quinzena d’agost? Està preparada per a assimilar tant de tràfic? Hi han vies condicionades per a un tràfic tan dens com el que comporta una massificació?

I la Grava no se’n ressentirà? Doncs, si. Si en l’actualitat ja amaneix alguns dies bruta pel port que tenim ara, com serà amb un port el doble de gran?

I per tota una sèrie de raons hem de dir no:

a) perquè volem un turisme de qualitat, no massificat.

b) perquè hem de conservar la tradició pesquera de Xàbia.

c) perquè volem platges netes

d) perquè Duanes no està preparada per a assimilar la gran quantitat de tràfic que generaria

e) perquè ningú, per molt de poder que tinga, te dret a enriquir-se a costa d’una comunitat.

f) perquè ens volen llevar el dret a decidir el nostre futur.

El que necessita el port de Xàbia és una posada a punt, una millor distribució de l’espai i solucionar els desperfectes de l’edat . No necessita un complexe “vacacional” ni obres faraòniques.




Fonts:

http://www.xabiaaldia.com/

http://www.marinapuntaeste.com/

QUÈ FEM DEL MUNTANYAR?

El primer muntanyar, eixa llarga carretera que connecta Duanes amb l'Arenal, vorejant la costa. L'eterna promesa electoral de la que ningú se'n recorda. Ens prometen un passeig per ací, un carril-bici per allà. Però res, de res.

El que hi ha ara és una carretada infestada de ressalts, una vorera que amb el pas del temps s'ha acabat confonent amb la calçada, un parell de senyals que intenten ser una paròdia de parades d'autobús i poc més.

Cada cop que un mateix passa per ací se'n adona que on abans hi havia una caseta, ara s'alça una finca amb "preciosos apartamentos con vistas al mar". Tanta vista prometen en els seus anuncis, que acaben monopolitzant-la i venent-la al millor postor. Qui sap, tal vegada volen donar-li un aire nou, tirant a les platges de Benidorm. No ho podem saber.

Resulta un lloc concorregut del que molts en fan servei. Uns passegen, d'altres corren i uns tercers pedalegen. De segur que si es muntaren botigues tindrien bona venda. Hi ha abundant estacionament (fins que alguna empresa diga: ací no podeu, estacioneu en el nostre pàrquing.).
I és un lloc de molts potencials consumidors. Un pot anar-hi i veure quelcom que li faja goig i comprar.

I quan finalment els nostres governants es dignen a endreçar-ho tot, serà la canya.

El que necessitem és:

-Una vorera que siga digna d'anomenar-se com a tal. Senzilleta i barateta que sempre hi ha per ací rondant alguna empresa rapinyaire que ens vol colar gat per llebre. A més, qualsevol cosa és millor del que hi ha ara.

-Bancs, per l'amor de Déu! Que no hi ha ni un des de Duanes fins a l'Arenal.

-Parades d'autobús, amb el seu banquet i la seua cobertura per a protegir de les inclemències climàtiques. I no el que hi ha ara, una senyal i punt.

-Papereres, indispensable.

-Faroles que il·luminen i que no contaminen. Per cert, ningú no te la sensació que les faroles de Xàbia fan més foscor que llum?

-Altres elements urbans com bústies. Que se'n pensen que els veïns del Muntanyar no necessiten enviar correu?

-Contenidors per al reciclatge.

-Un poc de vegetació que li done alegria. Però gespa ni pensar-ho, que no ens sobra l'aigua.

Per contra, el que no necessitem és:

-Clots en les voreres.

-Ressalts, dels quals ja en parlarem aviat.

En resum, el Muntanyar és una zona que ens pot donar molt de joc però que sembla ser la eterna perifèria abandonada de la mà dels polítics.

I vosaltres, que en penseu?

PASQUA

Ja estem en Pasqua i els turistes han arribat. Els que han pagat fins a 1000 per llogar un apartament s’hauran quedat amb un pam de nassos al veure l’oratge que ens acompanya.

Els dies de sol i platja s’han truncat. No importa, pensaran, de segur que hi han altres opcions per a passar les vacances, creuràn. Doncs no, prompte se’n adonaran que els esperen uns dies bastant avorrits i de segur que a Xàbia no voldran tornar.

Perquè aquesta és la trista realitat de la nostra Xàbia, la política turística de l’Ajuntament aposta a una única carta, no té cap as en la màniga.

És necessari per al futur econòmic de Xàbia buscar alternatives. Aquesta cerca passa per:

1) Desenvolupar i potenciar altres atractius turístics.

2) Condicionar les platges i els seus entorns.

A dia de hui, la gran alternativa al turisme de sol i platja, és el turisme cultural. Aquest és més exigent però menys estacional, explota altres valors com la història, les tradicions, la gastronomia i els paisatges naturals. Revitalitzar el Casc Històric a través de les seues restes històriques, presents en cada carrer. Crear nous espais d’oci, recuperant les funcions del Cinema Central, per exemple. Difondre les rutes de senderisme i crear-ne de noves. Establir projectes comuns amb altres pobles de la comarca a fi de crear una xarxa de rutes culturals i d’interacció turística dinamitzadora de les economies locals. Crear espais públics per a la pràctica d’esports.

Les platges i el seu entorn donen molt que desitjar. Algunes d’elles com la Caleta estan brutes del fem que arrosseguen les ones, la Grava té una aigua bruta com a conseqüència de la seua localització. L’Arenal presenta unes condicions lamentables. Manquen estacionaments públics en aquesta i en Duanes. L’avinguda d’Ultramar està feta una vergonya, li falten bancs, una vorera decent, un carril-bici, un poc de vegetació, parades d’autobús.I no estaria mal dividir el tràfic entre aquesta i el Pla, a fi de deixar una carretera d’anada i l’altra de tornada, els bots que recorren tota la carretera també necessiten ser remodelats, puix s'apropen la il·legalitat. Són xicotets detalls que ajuden a millorar el paisatge urbà. Tot i que malauradament ja no podem fer res contra les aberracions que s’han construit sobre les antigues casetes.

DEIXA ELS TEUS COMENTARIS


·······································································
VOLEM CONÈIXER LA TEUA OPINIÓ
·······································································
ENS AGRADARIA ESCOLTAR LA TEUA VEU
·······································································
XÀBIA NECESSITA LA VEU DELS SEUS CIUTADANS
·······································································

A XÀBIA SI, TU POTS




GRÀCIES

EL REPTE DELS DESSARRELATS II


En l’anterior entrada parlava de la importància d’integrar en la societat xabienca a totes les persones independentment de la seua nacionalitat.

En aquesta voldria abordar els tòpics sobre els immigrants que s’han format en l’imaginari popular. Diu el refrany: “forasters vindran que de casa ens trauran”; al marge que reflectisca una situació real o no, il·lustra el temor de qualsevol persona, de qualsevol època i societat, cap als elements forans, cap a allò que no es coneix i que en conseqüència es tem.

Alguns dels mals que s’atribueixen als immigrants són la delinqüència, la saturació dels serveis públics, la competència deslleial i la manca d’integració, per citar-ne alguns.

a) La delinqüència no va adherida a nacionalitats i ha existit des de sempre en qualsevol societat, per això no hem de col·lectivitzar i responsabilitzar als estrangers de tots els crims. Tant si són espanyols com no, en trobarem que delinqueixen per necessitat, per ambició, per frustració personal. I quan més gran és una població més delinqüència anem a trobar. Hem de superar que Xàbia ja no és el petit poble on tots es coneixen. Xàbia és més o menys una ciutat amb tots els problemes que comporta una gran concentració de població.

b) Sobre la saturació dels serveis públics. Un altre problema del qual s’acusa als immigrants (no se si serà idea meua, però aquesta paraula cada vegada té un sentit més pejoratiu) és el de fer ús desmesurat dels serveis que en teoria paguem els espanyols. I dic en teoria perquè nosaltres paguem els impostos directes, però existeixen uns altres anomenats indirectes que graven les transaccions comercials de persones i empreses, les gasolines, tabacs i alcohols i els bens sumptuaris. Aquest impost el paga qualsevol persona que adquirisca qualsevol d’aquestos bens dins de l’Estat espanyol i suposen un percentatge molt important del tresor de l’Estat. Per tant és completament legítim que se’n faja ús.

Una altra cosa és que se’n faja abús, però açò pertoca també als d’ací i un exemple el trobem en la sanitat. Existim ciutadans que paguem els nostres impostos i que quasi no en fem ús d’aquest servei mentre altres per qualsevol tonteria van al metge. Açò si que és just? Doncs abans de criticar hem de donar-nos una volteta.

c) La competència deslleial. Si un ven quelcom a 6 euros i un altre a 8 euros, tots compraríem per 6 euros. Ara, açò és perjudicial quan es tracta del salari d’un treballador, perquè redunda en una baixa d’aquest, perjudicant als treballadors. Però no cometem l’error de dimonizar al que ven a 6 euros, si no al que compra. Si no es comprara la mà d’obra barata aquesta no existiria. Però clar tots volem comprar a barat i vendre car i si no prenem consciència d’aquesta senzilla equació tots eixirem perdent. Si descendeix el poder adquisitiu dels compradors, els venedors al seu temps perdran diners. Així que en aquest cas el problema no es degut a la immigració. Si un arriba a un país on no coneix a ningú i vol prosperar prompte el que farà és treballar qualsevol dia de la setmana i vendre el teu treball a barat per tal que el contracten.

EL REPTE DELS DESSARRELATS

Si un te la curiositat de visitar la pàgina web de l’Ajuntament de Xàbia, en la secció "població" podrà veure quina és més o menys, la població actual del municipi. A 1 de gener de l’any passat, de iure hi han 29.923 persones empadronades i de facto viuen 32.098 tot l’any.

Hi ha una secció anomenada "nacionalitat" en la que hi ha desglossada la procedència de la gent que viu ací. A grans trets, el 45% de la gent és de nacionalitat espanyola. La resta està format per persones de procedència molt diversa. A Xàbia viuen individus provinents de països que alguns ni sabien que existien com Kazakhstan, Geòrgia, Atserbaijan (aquestes tres repúbliques asiàtiques) o Trinitat i Tobago (una república del Mar Carib). N’hi ha moltes més nacionalitats, vos convide a que pegueu una volteta (http://www.ajxabia.com/apartado.php?sapa_id=262).

Seria molt interessant conèixer com aquestes persones provinents de punts tan dispersos del globus han acabat en aquest raconet de la península ibèrica. Com o per què van decidir abandonar-ho tot i recalar ací.

I aquesta dissertació a sant de que, ve? Doncs hem serveix d’introducció per a parlar d’un tema que afecta i molt al conjunt de la societat, el problema dels desarrelats. I qui són aquests desarrelats? Per a mi, són aquells que provenen de fora i que acaben en un estat psicològic de ja no sentir-se part de res, ni d’on venien ni d’on han anat.

Vivim en una nova societat a la qual, se li presenten molts reptes i un d’ells és el d’integrar a tots els ens que hi conviuen (d’una manera més o menys civilitzada) a fi d’evitar una sèrie de societats paral·leles que acaben per xocar i per trencar l’harmonia.

Ens hem de fer a la idea que Xàbia és com una nova Roma on viuen gents vingudes de totes parts del món conegut, però que amb el temps obliden les barreres culturals i ideològiques que els separen i es decideixen a cooperar units per tal de millorar Xàbia, que acaba sent, la casa de tots.

I com que el tema dona per a molt, pròximament un nou capítol.

EL MONOPOLI D'ECISA

Desprès de tants anys pregant i demanant un estacionament per al Casc Antic, els veïns disposen d’un des del passat desembre, però com la poma d’or que regalà la deessa Eris en les noces de Tetis i Peleu, es tracta d’un regal enverinat, puix igual que la poma d’or portà a la guerra troiana, el tan anhelat estacionament, s’ha convertit en un motiu de preocupacions més per als propietaris d’automòbils.

Pareix ser que el contracte que es signà, durant la última legislatura del senyor Moragues, amb ECISA comporta un gran nombre de beneficis per a la dita empresa, i no tants per als veïns.

La tarifa mensual ronda a dia de hui entre els 65 i 85 euros i la de llarga durada cap als 22.500 euros. Per minut està als 2 cèntims d’euro, que resulten 1’20 per hora i cap a 30 per dia. Són importants quantitats a pagar pels veïns del poble, tenint en compte que no serà d’ús excepcional sinó seguit.

L’alternativa seria estacionar en els llocs habilitats gratuïts, però per contracte, l’Ajuntament està obligat a tancar els estacionaments públics que es troben dins l’àrea d’influència de l’estacionament de Plaça de la Constitució, que pareix ser engloba tot el casc antic, per tal que no li lleven potencials usuaris/consumidors.

És un contracte molt abusiu, a més si tenim en compte que també per contracte, l’Ajuntament es compromet a una ocupació del 85 %, obligant-se a sufragar la diferència.


El que més s’ha aconseguit és una primera mitja hora gratuïta, però tant als residents, que no van a estacionar mitja hora evidentment, com als que venen a comprar, al centre de salut o a l’ajuntament que amb mitja hora no tenen ni per a començar, aquesta mitja hora no els serveix per a res.

Novament Xàbia ha estat venuda als especuladors, i el senyor Moragues ens deixà un regal d’acomiadament amb la signa d’aquest contracte. Ja estem farts de que ens prenguen el pèl, de que s’aprofiten dels nostres diners que tant ens costen guanyar i a ells tan poc, i ja estem farts de tanta ineptitud.

http://www.javeanet.com/javea/noticias/blog/2006/03/00170.html
http://www.xabiaaldia.com/nukexd/modules.php?name=News&file=article&sid=1113

BENVINGUTS

" A XÀBIA SI, TU POTS " EL BLOG SOBRE XÀBIA
----------------------------------------------------------------
Aquest és un blog per a la gent preocupada pel futur de Xàbia, on tindrà l'oportunitat d'opinar sobe tot allò que li afecte i que es puga millorar al poble, per tal de deixar a les futures generacions una Xàbia millor.
" A XÀBIA SI, TU POTS "
-----------------------------------------------------------------