EL REPTE DELS DESSARRELATS

Si un te la curiositat de visitar la pàgina web de l’Ajuntament de Xàbia, en la secció "població" podrà veure quina és més o menys, la població actual del municipi. A 1 de gener de l’any passat, de iure hi han 29.923 persones empadronades i de facto viuen 32.098 tot l’any.

Hi ha una secció anomenada "nacionalitat" en la que hi ha desglossada la procedència de la gent que viu ací. A grans trets, el 45% de la gent és de nacionalitat espanyola. La resta està format per persones de procedència molt diversa. A Xàbia viuen individus provinents de països que alguns ni sabien que existien com Kazakhstan, Geòrgia, Atserbaijan (aquestes tres repúbliques asiàtiques) o Trinitat i Tobago (una república del Mar Carib). N’hi ha moltes més nacionalitats, vos convide a que pegueu una volteta (http://www.ajxabia.com/apartado.php?sapa_id=262).

Seria molt interessant conèixer com aquestes persones provinents de punts tan dispersos del globus han acabat en aquest raconet de la península ibèrica. Com o per què van decidir abandonar-ho tot i recalar ací.

I aquesta dissertació a sant de que, ve? Doncs hem serveix d’introducció per a parlar d’un tema que afecta i molt al conjunt de la societat, el problema dels desarrelats. I qui són aquests desarrelats? Per a mi, són aquells que provenen de fora i que acaben en un estat psicològic de ja no sentir-se part de res, ni d’on venien ni d’on han anat.

Vivim en una nova societat a la qual, se li presenten molts reptes i un d’ells és el d’integrar a tots els ens que hi conviuen (d’una manera més o menys civilitzada) a fi d’evitar una sèrie de societats paral·leles que acaben per xocar i per trencar l’harmonia.

Ens hem de fer a la idea que Xàbia és com una nova Roma on viuen gents vingudes de totes parts del món conegut, però que amb el temps obliden les barreres culturals i ideològiques que els separen i es decideixen a cooperar units per tal de millorar Xàbia, que acaba sent, la casa de tots.

I com que el tema dona per a molt, pròximament un nou capítol.