GRÀCIES
En aquesta voldria abordar els tòpics sobre els immigrants que s’han format en l’imaginari popular. Diu el refrany: “forasters vindran que de casa ens trauran”; al marge que reflectisca una situació real o no, il·lustra el temor de qualsevol persona, de qualsevol època i societat, cap als elements forans, cap a allò que no es coneix i que en conseqüència es tem.
Alguns dels mals que s’atribueixen als immigrants són la delinqüència, la saturació dels serveis públics, la competència deslleial i la manca d’integració, per citar-ne alguns.
a) La delinqüència no va adherida a nacionalitats i ha existit des de sempre en qualsevol societat, per això no hem de col·lectivitzar i responsabilitzar als estrangers de tots els crims. Tant si són espanyols com no, en trobarem que delinqueixen per necessitat, per ambició, per frustració personal. I quan més gran és una població més delinqüència anem a trobar. Hem de superar que Xàbia ja no és el petit poble on tots es coneixen. Xàbia és més o menys una ciutat amb tots els problemes que comporta una gran concentració de població.
b) Sobre la saturació dels serveis públics. Un altre problema del qual s’acusa als immigrants (no se si serà idea meua, però aquesta paraula cada vegada té un sentit més pejoratiu) és el de fer ús desmesurat dels serveis que en teoria paguem els espanyols. I dic en teoria perquè nosaltres paguem els impostos directes, però existeixen uns altres anomenats indirectes que graven les transaccions comercials de persones i empreses, les gasolines, tabacs i alcohols i els bens sumptuaris. Aquest impost el paga qualsevol persona que adquirisca qualsevol d’aquestos bens dins de l’Estat espanyol i suposen un percentatge molt important del tresor de l’Estat. Per tant és completament legítim que se’n faja ús.
Una altra cosa és que se’n faja abús, però açò pertoca també als d’ací i un exemple el trobem en la sanitat. Existim ciutadans que paguem els nostres impostos i que quasi no en fem ús d’aquest servei mentre altres per qualsevol tonteria van al metge. Açò si que és just? Doncs abans de criticar hem de donar-nos una volteta.
c) La competència deslleial. Si un ven quelcom a 6 euros i un altre a 8 euros, tots compraríem per 6 euros. Ara, açò és perjudicial quan es tracta del salari d’un treballador, perquè redunda en una baixa d’aquest, perjudicant als treballadors. Però no cometem l’error de dimonizar al que ven a 6 euros, si no al que compra. Si no es comprara la mà d’obra barata aquesta no existiria. Però clar tots volem comprar a barat i vendre car i si no prenem consciència d’aquesta senzilla equació tots eixirem perdent. Si descendeix el poder adquisitiu dels compradors, els venedors al seu temps perdran diners. Així que en aquest cas el problema no es degut a la immigració. Si un arriba a un país on no coneix a ningú i vol prosperar prompte el que farà és treballar qualsevol dia de la setmana i vendre el teu treball a barat per tal que el contracten.
Si un te la curiositat de visitar la pàgina web de l’Ajuntament de Xàbia, en la secció "població" podrà veure quina és més o menys, la població actual del municipi. A 1 de gener de l’any passat, de iure hi han 29.923 persones empadronades i de facto viuen 32.098 tot l’any.
Hi ha una secció anomenada "nacionalitat" en la que hi ha desglossada la procedència de la gent que viu ací. A grans trets, el 45% de la gent és de nacionalitat espanyola. La resta està format per persones de procedència molt diversa. A Xàbia viuen individus provinents de països que alguns ni sabien que existien com Kazakhstan, Geòrgia, Atserbaijan (aquestes tres repúbliques asiàtiques) o Trinitat i Tobago (una república del Mar Carib). N’hi ha moltes més nacionalitats, vos convide a que pegueu una volteta (http://www.ajxabia.com/apartado.php?sapa_id=262).
Seria molt interessant conèixer com aquestes persones provinents de punts tan dispersos del globus han acabat en aquest raconet de la península ibèrica. Com o per què van decidir abandonar-ho tot i recalar ací.
I aquesta dissertació a sant de que, ve? Doncs hem serveix d’introducció per a parlar d’un tema que afecta i molt al conjunt de la societat, el problema dels desarrelats. I qui són aquests desarrelats? Per a mi, són aquells que provenen de fora i que acaben en un estat psicològic de ja no sentir-se part de res, ni d’on venien ni d’on han anat.
Vivim en una nova societat a la qual, se li presenten molts reptes i un d’ells és el d’integrar a tots els ens que hi conviuen (d’una manera més o menys civilitzada) a fi d’evitar una sèrie de societats paral·leles que acaben per xocar i per trencar l’harmonia.
Ens hem de fer a la idea que Xàbia és com una nova Roma on viuen gents vingudes de totes parts del món conegut, però que amb el temps obliden les barreres culturals i ideològiques que els separen i es decideixen a cooperar units per tal de millorar Xàbia, que acaba sent, la casa de tots.
I com que el tema dona per a molt, pròximament un nou capítol.
.jpg)
Entrades
Comentaris
