QUINA CASUALITAT!

Corrompre: del llatí corrumpere

-Alterar de bé en mal; fer perdre una cosa les seves bones qualitats.

-Llançar a perdre, depravar, danyar, podrir

-Subornar algú a fi d’obtindre un profit a canvi.

-Fer algú o alguna cosa ser deshonest i immoral.

I de tot açò a Xàbia en sabem molt, perquè d’altra cosa pot ser no, però de corrupció, un cabàs plé. I en tenim tanta que pels carrers ja es parla de rebatejar Xàbia com la Marbella valenciana, a fi de que vinguen més turistes i jeques àrabs i així que puga continuar rodant la bola.

De tota manera sempre hi ha les ànimes càndides que clamen i s’interroguen: corrupció a Xàbia? No pot ser, que vivim al rovellet de l’ou, seran casualitats.

Casualitat va ser que Moragues fora alcalde i al mateix temps aprovara un PAI a l’Arenal que urbanitzaria casualment la seua pròpia empresa.

Casualitat va ser que el formigó dels pàrquings el subministrara l’empresa de Savall qui casualment era regidor (però casualment, no malpenseu).

Casualitat és quan algun familiar del regidor de turno entra a treballar a l’Ajuntament.

Casualitat és quan el regidor concedeix una llicència d’obra, una contracta, un projecte a canvi d’un maletí amb diners.

I quan el retor deixa que l’esglèsia vaja degradant-se i perdent-se com a excusa per a escripturar-se’la al seu nom? Vaja, això també és casualitat.

Quin pecat haurem comés els xabiencs per a haver de dur aquesta creu? O serà també casualitat?