AL POBLE, EL QUE ÉS DEL POBLE…

…ni més, ni menys.

Davant les tergiversacions que s’estan contant entre els sectors més afins al retor hem d’aclarir que no volem l’església ni per a abandonar-la, ni per a deixar que caiga, ni per a cremar-la ni res de res, no tenim cap gust especial en profanar llocs sagrats ni el nostre món gira al voltant de fer la vida impossible als creients. Tan sols defensem que no és just que se’ns lleve allò que ens pertany.

Ara ens diuen que l’església estarà a nom de la parròquia, és a dir, que ens pixen damunt i ens diuen que plou. No ens xuclem el dit, el Papa com a senyor absolut té jurisdicció sobre tot allò que estiga dins l’organització de l’església catòlica, és el gall de tot el galliner, així que no creguem que canvie molt la cosa si l’escripturen ara a nom de la parròquia.

I a més, repetim que l’església és de tot el poble, no solament dels catòlics creients (que són els que conformen dita parròquia). L’església és patrimoni històric de tots els xabiencs, ja siguen creients, ateus o musulmans. Fou erigida amb els esforços, els diners, la sang i la suor dels nostres avantpassats, per al seu ús i per als seus descendents i no per a Roma

Així com tampoc aprovem les maneres emprades, sempre des del secretisme i la prepotència, el poble de Xàbia ja ha suportat prou tonteries del rector, que ara va de víctima i el ben cert és que la seua actitut deixa bastant que desitjar per a ser un home de Deu.