APROFITAR LES OPORTUNITATS

Diu un refrany xinés que les èpoques de crisi són a la vegada temps d’oportunitats. Doncs a Xàbia deuríem aprofitar aquesta crisi per a reconvertir i/o reforçar la nostra economia, malauradament a Xàbia no estem al 100% en aquest assumpte.

Donat que per al sector primari ja no tenim terreny lliure gràcies a l’especulació i que posar en marxa una indústria potent és qüestió de llarg termini és necessari que fem una posada apunt al nostre sector turístic.

Necessitem un turisme que siga competitiu, que siga capaç d’oferir allò que ens diferenciaria i que cap altre poguera oferir. Sense oblidar la sostenibilitat ambiental, respectant l’entorn que li dona l’encant a Xàbia. I per últim però no menys important aquesta ha de ser una empresa conjunta, de tots els xabiencs i les xabienques, sense que importe la seua nacionalitat o el lloc de Xàbia en el que visquen, sense la cohesió social no podrem aconseguir allò que ens proposem.

CON DINERO Y SIN DINERO, HAGO SIEMPRE LO QUE QUIERO.

Diuen que l’home és l’únic animal que ensopega dues voltes contra la mateixa pedra i vaja si tenen raó. Ara amb l’excusa d’una redona ens han colat 252 habitatges nous al Saladar i com sempre les coses s’han fet amb nocturnitat i traïdoria i d’esquenes al poble. En lloc d’aprendre de la crisi, no, altra vegada a especular amb sòl.

Un dels vicis dels polítics en general i de Xàbia en particular és el vici de creure que els vots els atorguen poder absoluts per a fer el que els done la gana, i quasi sempre aquest “els done la gana” significa satisfer els seus propis interessos.

En lloc de protegir una zona mediambiental extraordinària com el Saladar autoritzen la construcció d’aquestes 250 habitatges. Hi ha una necessitat real d’aquesta brutal destrucció del sòl? Són i som conscients del que suposa aquest elevat nombre de d’habitatges? de nou l’Ajuntament al servei dels especuladors i a perdre el poble de Xàbia una vegada més.

NO ÉS PAÍS PER A "PEATONS"...

...ni ciclistes, motociclistes, ni en general cap tipus de persona que es desplace sense utilitzar un cotxe.

Xàbia s'ha convertit en una ciutat rodada, per i dels cotxes. On vas hi ha cotxes, fins i tot en llocs on a priori no deurien estar.

Els xabiencs ens hem acostumat a emprar el cotxe per anar a qualsevol lloc, però sincerament és impossible que en aquest imperi del mal puguen sobreviure aquells que no ho fagen:

-els mitjans de transport públic (per no dir l'autobús que va Xàbia amunt, Xàbia avall) són bastant pèssims: una línia de bus, preu caríssim, horari de bojos i a les 19:00 de la vesprada en hivern s'ha acabat el dia.

-carrils bicis: l'únic carril-bici que hi ha (que ja és prou trist) està justament en la zona de Xàbia que menys faria falta, però bé algo és algo, dirien els optimistes. Per a quan les altres? Suposadament anaven a fer-les amb el plà E (si, a l'oli o a l'aquarel·la perquè per a fer dos ratlles al terra el pressupost era obscenament alt). Segurament s'esperaràn a l'estiu quan hi haja més gent que puga apreciar aquest art pictòric.

-voreres: algunes que van quedant sota el nivell de la calçada com en el muntanyar, la majoria plenes de clots i solcs, d'altres que fa anys que han quedat engolides pels cotxes estacionats al damunt (en l'Avinguda Joan Carles I les voreres varen ser vistes per última vegada fa 10 o 15 anys i pocs s'han queixat al respecte).

-més sobre les voreres: manquen voreres adaptades a persones que utilitzen carros o cadires de rodes. En l'avinguda de Palmela hi ha trams en els que literalment s'ha de saltar per que no han posat cap rampa ni accés.

-zones peatonals envaïdes pels cotxes: més clar, al voltant del mercat no deuria permetre's l'estacionament de cotxes. I que no diguen que és per a la càrrega i descàrrega que tots sabem que els únics que estacionen són els del mercat i els de l'ajuntament, com sempre buscant el profit propi.

I tot açò ocorre sota un govern que en la seua campanya electoral defenia la protecció del medi ambient. Llavors si afavorir el transport privat i motoritzat i dificultar els mitjans de transport no contaminants forma part del seu projecte mediambiental, ja ho han dit tot.

XÀBIA PERD LA SEUA IDENTITAT?

NO ANEM A FER RES?

AL POBLE, EL QUE ÉS DEL POBLE…

…ni més, ni menys.

Davant les tergiversacions que s’estan contant entre els sectors més afins al retor hem d’aclarir que no volem l’església ni per a abandonar-la, ni per a deixar que caiga, ni per a cremar-la ni res de res, no tenim cap gust especial en profanar llocs sagrats ni el nostre món gira al voltant de fer la vida impossible als creients. Tan sols defensem que no és just que se’ns lleve allò que ens pertany.

Ara ens diuen que l’església estarà a nom de la parròquia, és a dir, que ens pixen damunt i ens diuen que plou. No ens xuclem el dit, el Papa com a senyor absolut té jurisdicció sobre tot allò que estiga dins l’organització de l’església catòlica, és el gall de tot el galliner, així que no creguem que canvie molt la cosa si l’escripturen ara a nom de la parròquia.

I a més, repetim que l’església és de tot el poble, no solament dels catòlics creients (que són els que conformen dita parròquia). L’església és patrimoni històric de tots els xabiencs, ja siguen creients, ateus o musulmans. Fou erigida amb els esforços, els diners, la sang i la suor dels nostres avantpassats, per al seu ús i per als seus descendents i no per a Roma

Així com tampoc aprovem les maneres emprades, sempre des del secretisme i la prepotència, el poble de Xàbia ja ha suportat prou tonteries del rector, que ara va de víctima i el ben cert és que la seua actitut deixa bastant que desitjar per a ser un home de Deu.

QUINA CASUALITAT!

Corrompre: del llatí corrumpere

-Alterar de bé en mal; fer perdre una cosa les seves bones qualitats.

-Llançar a perdre, depravar, danyar, podrir

-Subornar algú a fi d’obtindre un profit a canvi.

-Fer algú o alguna cosa ser deshonest i immoral.

I de tot açò a Xàbia en sabem molt, perquè d’altra cosa pot ser no, però de corrupció, un cabàs plé. I en tenim tanta que pels carrers ja es parla de rebatejar Xàbia com la Marbella valenciana, a fi de que vinguen més turistes i jeques àrabs i així que puga continuar rodant la bola.

De tota manera sempre hi ha les ànimes càndides que clamen i s’interroguen: corrupció a Xàbia? No pot ser, que vivim al rovellet de l’ou, seran casualitats.

Casualitat va ser que Moragues fora alcalde i al mateix temps aprovara un PAI a l’Arenal que urbanitzaria casualment la seua pròpia empresa.

Casualitat va ser que el formigó dels pàrquings el subministrara l’empresa de Savall qui casualment era regidor (però casualment, no malpenseu).

Casualitat és quan algun familiar del regidor de turno entra a treballar a l’Ajuntament.

Casualitat és quan el regidor concedeix una llicència d’obra, una contracta, un projecte a canvi d’un maletí amb diners.

I quan el retor deixa que l’esglèsia vaja degradant-se i perdent-se com a excusa per a escripturar-se’la al seu nom? Vaja, això també és casualitat.

Quin pecat haurem comés els xabiencs per a haver de dur aquesta creu? O serà també casualitat?

ELS PROBLEMES DE SEMPRE?

Comencem 2010, nou any, noves il·lusions i esperances. Reflexions per a no cometre els mateixos errors que anys anteriors.

Però des d'aquest bloc ens preguntem, Xàbia solucionarà els problemes que porta a l'esquena des de fa anys? Les solucions estaran properes? O simplement es deixaran de banda fent aparèixer nous conflictes? Realment la gent de Xàbia està cansada? Cansada de polítics ineptes?, d'empreses privades que busquen el benefici propi?, del menfotisme?,...

I TU? QUINA ÉS LA TEUA VISIÓ SOBRE EL FUTUR DEL TEU POBLE?