“Unes bones inversions, facilitats per a posar en marxa determinades iniciatives, ajudes administratives necessàries, una major expansió a nivell propagandístic,... són solament algunes de les aportacions que pot fer possible un ajuntament tan “generós” com és el de la nostra solemne població. La seua aportació ha de ser suculenta, sense escatimar en detalls, per a fer del comerç del Casc Antic, un referent sense precedents”.
Això és el que espera l’associació de comerciants del Casc Antic?
Efectivament, pretenen tenir un pit en el que mamar sempre que vulguen, esperen tenir un salvavides que els ajude quan l’aigua els arriba al coll, volen una mà divina que pose solució als seus problemes,... però, realment esperen mantenir-se immutables dintre d’aquest món de fantasia?
El que està clar, i ningú posa en dubte, és que un ajuntament com el de Xàbia ha d’apostar per un desenvolupament econòmic de la seua vil·la en tots els sectors possibles i un d’aquest ha de ser el comerç local. Però, aquest filó no es suficient per a revitalitzar el pobre esperit del poble.
Cal ser conscient que cada botiga que conformarà el futur “Centre Comercial Obert” ha de reinventar-se, adaptant la seua oferta a noves demandes i fent del comerç, una activitat atractiva per als consumidors. Fent sols una passejada pel Casc Antic es pot observar que determinades botigues fan allò possible per adaptar-se a nous mercats emergents com puguen ser els joves, els nouvinguts, els residents estrangers de la zona,... front a d’altres que pretenen emular la sèrie “Cuéntame cómo pasó”. No serveix de res estar impassible davant les adversitats, esperant que la pluja de milions ofegue les seues preocupacions. Es pot dir que, en certs comerços del Casc Antic, es troba a faltar l’esperit empresarial dels comerciants que no veuen més enllà de demanar diners a l’ajuntament.
A nivell terrenal, el que deuria trobar-se en un entorn comercial són: preus accessibles i competitius per a la clientela, amb una major varietat de productes que estiguen orientats a nous targets comercials per a atraure nous compradors, accessos per a minusvàlids que brillen per la seua absència, la seua falta de sensibilitat per a adaptar-se al client (actualment és el client qui s’adapta a ells), es troben a faltar uns horaris compatibles amb la vida de la gent de Xàbia (és completament normal i fàcilment comprovable trobar botigues tancades a les 10 del matí en ple estiu), un tractament de tu a tu amb qualsevol client (i més si és la primera vegada que entra en el comerç), atendre els locals quan estan oberts (no és estrany trobar els comerços sense ningú per a atendre al client), integrar els comerços en els distints esdeveniments que es donen en el Casc Antic al llarg de l’any (i no tenir els locals tancats com per exemple, durant el mercat de d’Art i Antiguitats dels dissabtes), ser constant en les distintes iniciatives que es posen en marxa (ja comencen a aparèixer els primers problemes en el mercat d’Art i Antiguitats on els que acudeixen a vendre els seus productes ja han de pagar si volen tenir una carpa, inicialment gratuïta, a causa dels problemes econòmics de l’associació de comerciants), pensar en obrir els caps de setmana, ... són xicotets detalls que ajuden a tenir un concepte de comerç actual i adaptat a les necessitats dels consumidors.
I entrant en el tema dels diners, en què deurien invertir-se els 60.000€ que el M.I. Ajuntament de Xàbia aportarà durant tres anys?
Deurien invertir-se en ajudar a NOUS COMERÇOS a instaurar-se en el centre, aportant per exemple ajudes en el lloguer del local en els primers mesos. Seria una mesura per a portar aire fresc i crear competència sana entre els comerciants per a que desperten de la seua letargia perpètua. Així també, ajudar a fer del Carrer Major l’artèria comercial principal de Xàbia. Seria recomanable fer dels carrers del poble un lloc on poder passar una vesprada agradable rodejats de llocs d’esbarjo (més parcs infantils, bancs,...), d’ornamentació (algunes plantes ben cuidades seria suficient); una millor il·luminació tant dels carrers com dels locals; mapes que ens indiquen on estem, quins comerços tenim al nostre voltant i el que ens ofereixen (per a la gent de Xàbia tal vegada no siga necessària però és imprescindible per a la gent que ve de fora); estar en contacte amb altres localitats per tal de crear una xarxa comercial que englobe la totalitat de la Marina Alta,... I així, deixar de banda els innecessaris cartellets que podem trobar en les façanes dels comerços que no aporten res a l’hora de revitalitzar el comerç.
Des d’aquestes línies s’espera que amb la nova presidència canvien les coses a millor i es vol fer arribar als Comerciants del Casc Antic de Xàbia la frase següent:
EL CLIENT SEMPRE TE LA RAÓ; per tant, si la gent no va a comprar, serà per què alguna cosa s’està fent mal.
“Xàbia històrica”, la història d'alguns comerciants que no van endavant
S'imagineu l'obrer que deixara fer malbé la seua ferramenta? O el comerciant que permetera la pèrdua de la seua mercaderia? És difícil d'imaginar, perquè tant la ferramenta per a l'obrer com la mercaderia per al comerciant consisteixen els mitjans que donen de menjar a ambdós. 
No ens han de fer creure que els turistes venen atrets hipnotitzats per un nom o un paisatge. Per molt espectacular que siga un lloc ( i l'arenal no ho és, per a que anem a enganyar-nos) si el turista no troba una sèrie d'infraestructures mínimes no sentirà molts desitjos de tornar-hi.
.jpg)
Entrades
